Exercici 1
Text de l'enunciat
Exercici 1
El raquitisme hipofosfatèmic lligat al cromosoma X (HLX) és una malaltia que produeix símptomes musculoesquelètics greus (deformacions òssies, forts dolors musculars, esmalt dental fràgil, etc.) i una estatura baixa, i és causada per una mutació del gen PHEX.
L’arbre genealògic de sota correspon a una família en la qual hi ha diversos casos d’HLX.
a) Observeu l’arbre genealògic i digueu quin tipus d’herència (dominant o recessiva) té aquesta malaltia. Justifiqueu la resposta.
Tipus d’herència (dominant o recessiva) de l’HLX:
Justificació:
b) Quina probabilitat té la parella II-4 i II-5 de tenir una filla sana? I de tenir un fill sa?
Indiqueu els càlculs que heu fet.
c) La mutació del gen PHEX produeix nivells elevats d’una substància anomenada FGF23, la qual inhibeix la reabsorció de fòsfor als ronyons i també redueix la producció de precursors de la vitamina D, que causen el raquitisme. El burosumab (Crysvita®) és el primer medicament autoritzat a Europa per a millorar específicament els símptomes d’aquesta malaltia. Al prospecte d’aquest medicament es pot llegir la frase següent: «El burosumab és un anticòs monoclonal recombinant humà (IgG) que s’uneix a la proteïna FGF23 i n’inhibeix l’activitat». Responeu a les qüestions de la taula següent, relacionades amb aquest medicament:
Quin tipus de biomolècula (àcid nucleic, glícid, lípid o proteïna) és un anticòs?
Quins monòmers formen aquesta biomolècula?
En el prospecte també s’indica que aquest fàrmac no s’uneix a cap altra biomolècula dels pacients. Justifiqueu aquesta afirmació.
d) Un dels assajos clínics que es va fer abans d’autoritzar l’ús del burosumab (Crysvita®) va consistir a comparar l’evolució dels pacients que prenien aquest fàrmac amb els que seguien el tractament genèric tradicional, que consisteix en l’administració oral de fosfat i vitamina D. En aquest assaig hi van participar 61 pacients: a 29 se’ls va injectar el burosumab i els 32 restants van prendre el preparat oral de fosfat i vitamina D. A partir d’aquesta informació, responeu a les qüestions següents:
Quin dels dos grups de pacients és el grup de control? Per què s’ha d’incloure un grup de control en els assajos clínics?
Esmenteu dues variables que caldria controlar en aquest assaig clínic.
e) El gràfic següent mostra els resultats obtinguts en l’assaig clínic amb pacients amb raquitisme comparant l’efecte del burosumab i de l’administració oral de fosfat i vitamina D. L’escala utilitzada per a valorar aquest efecte s’anomena RGI-C i valora diversos paràmetres del raquitisme. Pot tenir valors entre +3 (no raquitisme) i –3 (raquitisme greu). Tots els pacients que van participar en aquest assaig tenien inicialment valors negatius a l’escala RGI-C, i es va comparar l’efecte del tractament 40 i 64 setmanes després de l’inici.
Font: Imatge modificada a partir de la fitxa tècnica de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris.
b) Completeu la columna de la dreta de la mateixa taula indicant el nom del compartiment ceŀlular o subceŀlular on es produeixen les vies metabòliques de l’esquema anterior, senyalades amb els números 1, 2, 3, 4 i 5.
Via metabòlica Localització ceŀlular o subceŀlular (especifiqueu la part dins de l’orgànul, si escau)
1
2
3
4
5
c) Pràcticament tots els nadons produeixen l’enzim lactasa i per això es poden alimentar de llet materna. Tanmateix, entre els dos i els quatre anys aproximadament, en alguns infants el gen de la lactasa deixa d’expressar-se i ja no poden hidrolitzar la lactosa. És una mena de senyal biològic que la lactància ha arribat al seu final. En canvi, en d’altres persones aquest gen es manté actiu tota la vida. En un article de la revista Investigación y Ciencia es pot llegir el text següent:
Una prova més de la selecció natural
Fa milers d’anys, algunes poblacions humanes van començar a domesticar animals i van descobrir que la llet era un aliment molt nutritiu. Moltes persones no la podien digerir bé i quan en prenien tenien mal de panxa, flatulències, vòmits o diarrea. D’altres, en canvi, eren capaces de digerir-la perquè tenien una mutació que feia que no es desactivés el gen de la lactasa i que es continués expressant després de la infantesa.
[…] Les poblacions on hi ha més persones que poden digerir la lactosa durant tota la vida, entre el 80 % i el 95 % del total, es troben al nord d’Europa. Fa milers d’anys, quan els seus avantpassats hi van arribar, no van poder cultivar aquelles terres perquè el clima era massa fred. L’única alternativa era sobreviure amb el menjar que els donaven els seus animals: carn, llet i ous.
Traducció i adaptació fetes a partir d’un text publicat a
Investigación y Ciencia (3 setembre 2018)
L’article publicat a Investigación y Ciencia també diu que, en altres zones del món, el percentatge de tolerants a la lactosa és més baix i que originàriament tots els humans eren intolerants a la lactosa en abandonar la lactància. Justifiqueu en termes evolutius per què la majoria dels individus adults de les poblacions del nord d’Europa són tolerants a la lactosa.
d) En el còlon de les persones intolerants a la lactosa, els bacteris la utilitzen com a substrat de la fermentació. Per això, si aquestes persones consumeixen llet amb lactosa, tenen gasos, inflor abdominal, vòmits o diarrea. S’ha vist que al tub digestiu d’aquestes persones hi ha poblacions abundants de lactobacils, que són bacteris grampositius. Quina coloració adquireix un bacteri gram- Lactobacils vistos amb el microscopi electrònic positiu com el Lactobacillus amb la tinció de ^(de rastreig.)
Font: https://www.clikisalud.net. Gram? Per què adquireix aquesta coloració?
e) Perquè les persones intolerants a la lactosa puguin consumir llet, es fa un tractament previ amb l’enzim lactasa, el qual s’obté industrialment de forma recombinant a partir de la clonació i l’expressió del gen de la lactasa en bacteris. La figura següent iŀlustra un plasmidi estàndard utilitzat en el procés de clonació del gen de la lactasa, el qual s’introdueix en bacteris perquè fabriquin la lactasa. Observeu la figura i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.
Per què el plasmidi conté el seu propi origen de replicació?
Quina utilitat té el gen de resistència als antibiòtics?
Quins dos tipus d’enzims cal utilitzar per a inserir el gen de la lactasa en el lloc de clonació del plasmidi?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Mostra la solució
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).





















