Exercici 2 · Biologia 2026, convocatòria ordinària
Text de l'enunciat
Exercici 2
Richard Peto és un estadístic i epidemiòleg britànic que l’any 1977 va constatar que hi havia una manca de correlació entre la mida d’algunes espècies animals i el risc de patir càncer. Va observar que espècies de mida gran i longeves (que viuen molts anys), com els elefants, tenen una taxa de càncer igual o inferior a la d’espècies més petites, com els ratolins. Aquesta observació es coneix com la paradoxa de Peto i suggereix l’existència de diferents mecanismes anticancerígens naturals en les espècies.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Apartat 2.1
Text de l'enunciat
2.1. Com que el càncer està relacionat amb el cicle ceŀlular, el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat. Responeu a les preguntes següents, relatives a aquesta qüestió:
Quina relació hi ha entre el càncer i el cicle ceŀlular?
Per què el doctor Peto esperava trobar una taxa de càncer superior en espècies d’animals de mida més gran i més longevitat?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Mostra la solució
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
Apartat 2.2
Text de l'enunciat
2.2. En investigacions posteriors es va observar que els elefants no tenen un risc més alt de patir càncer perquè, en el seu cas, des del punt de vista evolutiu, s’han seleccionat mecanismes moleculars que han reduït aquesta vulnerabilitat. Els elefants tenen vint còpies del gen supressor de tumors TP53 en el seu genoma, mentre que els humans o altres mamífers en tenen una. El gen TP53 codifica la proteïna p53, que atura la divisió ceŀlular en el punt de control G₂/M si hi ha dany en el DNA, perquè pugui reparar-se o, en cas contrari, induir l’apoptosi.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Mostra la solució
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
Apartat 2.3
Text de l'enunciat
2.3. Per a estudiar el paper de la proteïna p53 en el control del cicle ceŀlular es va dur a terme un experiment al laboratori amb dues línies ceŀlulars humanes: una línia ceŀlular original (amb el gen TP53 funcional) i una línia ceŀlular en la qual s’havia inactivat el gen TP53. Es van cultivar les dues línies de cèŀlules i es van exposar a radiació gamma, una radiació ionitzant forta que provoca danys greus en el DNA. Posteriorment, es va observar cada línia ceŀlular al microscopi i se’n va calcular l’índex mitòtic (el percentatge de cèŀlules que estaven en mitosi) cada dotze hores durant quatre dies. Es van obtenir els resultats següents:
Font: Imatge modificada a partir d’https:// www.biointeractive.org/es/classroom-resources/ p53-y-el-ciclo-celular.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Mostra la solució
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
Apartat 2.4
Text de l'enunciat
2.4. Actualment, la principal causa de mort dels elefants joves al món és la infecció per l’herpesvirus endoteliotròpic de l’elefant (EEHV), un virus de doble cadena de DNA capaç de causar hemorràgies internes mortals. El reservori principal del virus EEHV són els animals adults infectats que no presenten hemorràgies i en els quals el virus es troba en fase de latència. Per a identificar aquests animals es duu a terme una PCR (reacció en cadena de la polimerasa) a partir de mostres de teixit de l’animal i una detecció d’anticossos contra l’EEHV en sang. Responeu a les preguntes següents, en relació amb aquest experiment.
És possible trobar una amplificació del genoma de l’EEHV per PCR en els elefants adults infectats que no presenten hemorràgies?
Sí No
Justificació:
És possible que un elefant adult que té el virus EEHV en fase de latència hagi desenvolupat en algun moment anticossos contra aquest virus?
Sí No
Justificació:
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Mostra la solució
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
Apartat 2.5
Text de l'enunciat
2.5. L’octubre del 2025, un equip d’investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit) va presentar a la revista Nature Communications el disseny de la primera vacuna d’RNA recombinant per a l’EEHV. Els resultats són prometedors i mostren com la vacuna va induir la resposta de dos tipus clau de cèŀlules immunitàries: els limfòcits T helpers o coŀlaboradors CD4+ i els limfòcits T citotòxics CD8+. Responeu a les preguntes següents, relatives a la vacunació.
Indiqueu, en cadascuna de les categories següents (A i B), quin tipus d’immunitat proporciona als elefants la vacuna d’RNA recombinant.
A B Activa Artificial Passiva Natural
Justificació:
La vacunació amb RNA consisteix a injectar determinats mRNA perquè les cèŀlules de l’elefant els tradueixin i sintetitzin proteïnes víriques. Per què aquestes proteïnes activaran el sistema immunitari de l’elefant?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Mostra la solució
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).








