Exercici 5 · Llengua catalana i literatura 2025, convocatòria incidències

1. Comprensió lectora [2 punts en total]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

La vida eterna sembla cada vegada més a l’abast amb l’ajuda de la ciència i la tecnologia. Els teòrics més optimistes de la Singularitat i la Iniciativa 2045 consideren factible que, d’aquí a trenta anys, tinguem la tecnologia necessària per aconseguir-la. Empreses com Google, Apple o IBM inverteixen en investigacions sobre la reversió de l’envelliment i la immortalitat. Google ha construït una filial, Calico, amb l’ambició d’augmentar l’esperança de vida en vint anys.

Tanmateix, la fractura social que provocaria la immortalitat seria un tema polític de conseqüències imprevisibles. A l’Egipte faraònic estan documentades diverses revoltes greus perquè els pobres es queixaven que només els rics podien pagar-se la momificació que donava accés a la vida eterna. Previsiblement, una situació similar amb una població de set mil milions d’humans al planeta seria insostenible. Si la població no morís, hi hauria problemes de repartiment de recursos i d’augment d’índex demogràfic en diverses zones fins aleshores despoblades o a les grans metròpolis, que provocarien dificultats de convivència. Hi hauria prou espai i recursos per a una humanitat immortal? Caldria cercar altres planetes on viure? O s’hauria de programar una purga o neteja generacional cada cert temps i establir uns períodes de vida?

Respecte a la criogènia o resurrecció, també apareixen arguments contradictoris, perquè si fos possible en un futur reanimar un cos o un cervell, quin sentit tindria la vida sense la companyia de ningú conegut, ni familiars ni amics? L’ésser humà és un animal comunitari i la (re)introducció d’un individu provinent del passat en una societat del futur és, com a mínim, problemàtica pel que fa a l’equilibri emocional del renascut. A part dels problemes ètics, també n’hi hauria d’econòmics i mèdics. Fer reviure algú al cap de, per exemple, cinc-cents anys no assegura que el renascut tingui cap interès per la societat que trobi en retornar al món.

Si el dret a viure iŀlimitadament fos inqüestionable, es podria convertir la vida eterna en un turment també etern? En el cas que visquéssim eternament en forma d’un organisme cibernètic, la controvèrsia també està servida perquè canviaria la concepció que tenim ara de la naturalesa humana. Seguiríem sent humans si deixéssim d’ésser individus de carn (i de sexe)?

La vida eterna ens convertiria en déus o ens tornaria éssers dissortats? Estaríem condemnats a viure un futur solitari i depriment que provocaria un etern avorriment? Potser viure sense límits cronològics o arribar a ser immortals ens conduiria a explorar la possibilitat de colonitzar altres planetes, a replantejar la nostra relació amb la feina o a repensar la sexualitat i la reproducció. Potser disposar de l’opció de ser immortals ens ajudaria també a planificar la nostra mort amb més lucidesa.

Adaptació feta a partir del text d’Anna Sarsanedas. «Ciència i filosofia de la vida eterna». El Temps [en línia] (22 març 2016)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.