Exercici 5 · Llengua catalana i literatura 2025, convocatòria ordinària

1. Comprensió lectora [2 punts en total]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

La competició per veure quina és la ciutat més verda i més sostenible ha començat, i el lideratge d’aquesta transició ecològica està en joc. La majoria de ciutats que persegueixen aquest objectiu busquen transformar l’espai públic pacificant espais abans destinats al vehicle privat, prioritzant la mobilitat activa i introduint verd per aconseguir una ciutat més resilient, amb una millor qualitat de l’aire i que compleixi amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Objectius, però, que no només són de caràcter ambiental, sinó també socials i econòmics, i que busquen combatre les desigualtats.

Fa poc coneixíem les conclusions de l’estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona liderat per la urbanista i geògrafa Isabelle Anguelovski. Aquestes conclusions apuntaven que renaturalitzar les ciutats promou la desigualtat social, ja que fa que nous habitants amb més recursos s’instaŀlin a la vora d’aquestes noves zones verdes, i expulsin els veïns i veïnes del barri amb un poder adquisitiu més baix. És el que coneixem com a gentrificació verda o greentification.

Aquest estudi corrobora la realitat en la qual es troben la majoria dels veïns de les grans ciutats, que, després d’anys de lluita per aconseguir la pacificació d’una via o la creació d’un espai verd, veuen que no podran gaudir-ne. Acabaran expulsats de casa seva, sigui per la impossibilitat d’assumir la pujada de lloguers que se’ls aplicarà per la revalorització de la zona sigui per la desaparició del teixit comercial de proximitat que donarà pas a activitats adreçades a un altre tipus de públic.

Paradoxalment, els lobbies que més s’oposen a les pacificacions són els que les acaben aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volen ser a la vora dels espais verds. Un exemple d’aquesta realitat el podem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades.

Davant d’aquest fenomen, no pertoca aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests espais podrem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que cal és que aquestes transformacions físiques s’implantin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i a la vegada acompanyades de mesures complementàries que permetin aturar-ne els efectes negatius sobre la població. Mesures com ara plans d’usos, polítiques actives d’adquisició i mobilització d’habitatges i locals cap al parc públic, control dels lloguers, millora del transport públic a la zona, implantació d’equipaments de proximitat com escoles a les zones verdes o continuïtat del comerç de proximitat i reducció del monocultiu comercial.

Adaptació feta a partir del text de Joan Maria Boronat i Pujals. «La gentrificació verda, el perill obviat». Galeries [en línia] (16 gener 2023)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.