Exercici 5 · Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria incidències

1. Comprensió lectora [2 punts en total]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres amb una àmplia majoria la normativa consensuada amb els vint-i-set per regular la inteŀligència artificial a la Unió Europea (UE). La llei, pionera a escala mundial en aquesta matèria, ha rebut l’aval de 523 eurodiputats, el rebuig de 46 i 49 abstencions.

El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat «l’aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d’inteŀligència artificial, la primera norma global i vinculant del món per una inteŀligència artificial fiable». «Europa és ara un referent mundial», ha destacat. Breton ha assegurat que la UE «regula el mínim possible, però tot el que cal».

La normativa fa així un pas determinant per a la seva aprovació definitiva en el Consell de la UE, que es preveu que tindrà lloc les properes setmanes. Amb tot, la nova legislació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei europea sobre la inteŀligència artificial en permet o en prohibeix l’ús en funció del risc social que suposi per a les persones. La normativa cerca garantir així que els sistemes existents i utilitzats a la UE siguin segurs i respectin els drets fonamentals i els valors europeus.

Un dels punts més controvertits durant la negociació de la normativa han estat els límits de la identificació biomètrica per part de les forces de seguretat. En general, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat puguin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos flagrants com ara el risc d’un atac terrorista imminent. Els cossos policials també hi podran recórrer per identificar persones que hagin comès delictes de terrorisme, tràfic de persones, explotació sexual i crims mediambientals, i també per localitzar les víctimes.

Un altre punt espinós que tracta la norma és la categorització biomètrica, que queda prohibida per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per raça i orientació sexual. Tampoc no es podran utilitzar els sistemes que puntuen les persones segons el comportament, la inteŀligència artificial capaç de manipular el comportament humà o els sistemes per crear bases de dades facials captant dades de manera indiscriminada a través d’Internet.

Quant als sistemes d’inteŀligència artificial generativa —en els quals es basen programaris com ChatGPT o Bard—, les empreses hauran de complir criteris de transparència, com ara especificar si un text, una cançó o una fotografia s’ha generat a través d’aquest sistema. També hauran de garantir que les dades utilitzades per entrenar els sistemes respecten els drets d’autor.

Finalment, la norma preveu la creació de l’Oficina Europea d’Inteŀligència Artificial, que coordinarà l’ús de la tecnologia entre les autoritats estatals i que estarà assessorada per un grup de científics i representants de la societat civil.

Adaptació feta a partir del text de R. Bruna. «L’Eurocambra aprova la primera llei per regular la inteŀligència artificial». El Punt Avui [en línia] (13 març 2024)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.