Geologia i ciències ambientals — 2024, convocatòria extraordinària

a) Basant-vos en la informació del mapa topogràfic, indiqueu quins són els punts de sortida i arribada de la tirolina (el castell o el monument) i justifiqueu la resposta.

Justificació:

Punt de sortida

Punt d’arribada

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) Calculeu la longitud total i el pendent mitjà de la tirolina. Indiqueu els càlculs que heu fet.

Resposta Càlculs

Longitud

Pendent

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) Des de les oficines on s’està dissenyant el projecte, en observar el mapa, no tenen clar el punt on acabaria l’excursió i haurien de recollir els participants, ja que no saben en quin sentit va l’aigua del riu. Indiqueu cap a quin punt cardinal s’haurien de dirigir respecte al punt de sortida (embarcador) per a recollir els piragüistes i justifiqueu la resposta.

Punt cardinal Justificació

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) També han de tenir en compte que el descens del riu només és possible quan hi ha un cabal mínim de 3,5 m³/s. A Villaventura, SL dubten si a l’estiu, quan el cabal del riu és més baix, podran oferir aquesta activitat. Per saber-ho, han establert com a referència una secció rectangular del riu i han pres les dades següents:

Velocitat del riu 5 km/h

Profunditat de la làmina d’aigua 60 cm

Amplada del riu 5 m

Determineu si seria possible fer el descens en aquest tram del riu a l’estiu. Indiqueu, pas a pas, els càlculs que heu fet.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) Un dels aspectes que han de tenir en compte és la presència de barrancs, ja que poden generar riscos en cas de pluges intenses. Indiqueu, al vessant oest del mapa de la pàgina 2, els tres barrancs principals que poden afectar la via verda.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) La imatge següent mostra un esquema de la zona on han decidit posar les instaŀlacions. L’àrea presenta alguns problemes i s’hi haurà de fer alguna intervenció per a adequar-la. Especifiqueu quin risc geològic lligat als moviments de vessant pot afectar la zona, expliqueu en què consisteix i esmenteu dues mesures que es podrien adoptar per a minimitzar-lo.

Risc Definició Mesures per a minimitzar-lo

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) Al mapa s’han assenyalat quatre límits de placa corresponents a Califòrnia, Xile, el centre de l’oceà Atlàntic i la zona del Nepal. Escriviu dins de les caselles de quin tipus és cadascun d’aquests límits entre plaques.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) El terratrèmol del Marroc es va produir a la zona de l’Atles, una serralada de plegament, mentre que el context tectònic de l’àrea on va tenir lloc el terratrèmol que va afectar l’Equador és una zona de subducció. Totes dues ubicacions corresponen a un límit de plaques convergent. Expliqueu quina diferència hi ha entre les serralades de plegament i les zones de subducció.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) La magnitud i la intensitat són dos paràmetres que caracteritzen un terratrèmol.

Digueu què mesuren cadascun d’ells.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) El terratrèmol de l’Equador va tenir la mateixa magnitud que el del Marroc, però, en canvi, la intensitat del de l’Equador va ser força menor. Quines implicacions té aquest fet en termes de vulnerabilitat o exposició?

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) A banda dels terratrèmols, un altre fenomen que comporta riscos en determinats contextos tectònics de límits de plaques és el vulcanisme. Completeu la taula indicant si els contextos següents tenen associat risc volcànic o no i a quin tipus de límit de plaques corresponen.

Context Risc volcànic associat (Sí/No)

Tipus de límit de plaques (convergent, divergent o transformant)

Dorsal oceànica

Zona de subducció Convergent

Serralada de plegament Convergent

Arc d’illes

Rift continental

Zones de cisalla

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) El moviment dels continents a cavall de les plaques és un altre fenomen geològic intern relacionat amb la tectònica. Sabent que la placa australiana es mou a unes velocitats relatives de 7 cm/any cap al nord, calculeu quants kilòmetres haurà recorregut d’aquí a un milió d’anys.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) A partir de les dades del gràfic, indiqueu durant quins mesos de l’any es produeix més evapotranspiració que precipitació i justifiqueu la resposta.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) Tenint en compte la línia de precipitacions i observant el següent registre de la temperatura mitjana mensual de Prades, determineu a quin clima pertany aquest municipi i justifiqueu la resposta.

GN FB MÇ AB MG JN JL AG ST OC NV DS

Temperatura mitjana (°C) 5 5,8 8,9 11,5 15,5 20,3 22,9 22,6 18,6 14,8 8,8 5,5

Clima:

Justificació:

BLOC 2

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) Completeu la taula següent indicant un tipus de residu per a cada tractament de reciclatge descrit.

Residu Tractament de reciclatge

Planta de compostatge.

Trituració en sec, eliminació d’impureses, fusió a alta temperatura (> 1 600 °C) i reemmotllament.

Desmuntatge i separació manual de components, trituració mecànica, fusió de metalls i recuperació de metalls preciosos mitjançant mètodes químics.

Trituració en aigua, eliminació de tintes, premsatge, assecatge i bobinatge.

Divisió entre metalls i no-metalls, classificació per subtipus i fusió i fabricació de grànuls.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) Assumint que els percentatges del diagrama de sectors estan expressats en pes i sabent que es va recollir selectivament un total d’1 740 360 tones de residus, calculeu quin pes de vidre es va recollir i a quants milions d’ampolles de 0,5 kg equival.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) Expliqueu breument què s’entén per recollida selectiva i per sistema porta a porta.

Quina finalitat tenen aquestes pràctiques?

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) Al text es diu que el tractament final de la fracció resta és el dipòsit o la valorització energètica. Expliqueu en què consisteixen aquests dos tractaments finals.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

a) Degut a l’alt risc volcànic en aquesta regió, els geòlegs vigilen constantment l’evolució dels diferents paràmetres que poden indicar una possible erupció volcànica. Quins tipus de paràmetres se solen monitorar en zones volcàniques actives com el Vesuvi? Esmenteu-ne tres.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) L’erupció volcànica del 79 dC és una de les més estudiades i conegudes del Vesuvi.

Llegiu la crònica següent sobre l’erupció i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.

L’erupció va tenir lloc el 24 d’octubre del 79 dC. A primera hora de la tarda, una sèrie d’explosions, causades pel contacte del magma en ascensió amb l’aigua d’un aqüífer superficial, van provocar l’obertura del conducte eruptiu, fet que va portar a la formació d’una columna eruptiva d’aproximadament 25 km d’altura sobre el volcà. Aquesta fase va durar fins a les primeres hores del matí següent i va anar acompanyada de freqüents terratrèmols. Durant la nit, molts habitants van tornar a casa seva (que havien deixat sense vigilància) i van ser sorpresos al matí següent pel coŀlapse total de la columna eruptiva, amb la formació de fluxos piroclàstics catastròfics que van causar la completa destrucció de les àrees de Pompeia, Herculà i Estàbia. En la fase final de l’erupció, que probablement es va produir al matí del tercer dia, van continuar formant-se fluxos piroclàstics, que van sepultar definitivament les ciutats dels voltants i van generar un núvol de cendra molt dens que es va dispersar a l’atmosfera.

— A partir de la informació del text, quin tipus d’erupció volcànica creieu que va dominar en l’erupció del 79 dC?

— En el text s’indica que hi va haver interacció entre el magma i l’aigua d’un aqüífer.

Com s’anomena aquest fenomen? En què consisteix?

Període Desplaçament vertical

Crisi bradisísmica 1

Crisi bradisísmica 2

Crisi bradisísmica 3

Desplaçament vertical total

b) De les diverses erupcions ocorregudes als Campi Flegrei, en destaquen l’erupció coneguda com a ignimbrítica de la Campània (de fa uns 39 000 anys) i l’última erupció històrica (de l’any 1538), coneguda com a Monte Nuovo. A partir de les característiques de cadascuna d’aquestes dues erupcions, determineu-ne el tipus d’activitat volcànica.

Erupció Tipus d’activitat volcànica Característiques

Columna eruptiva de més de 40 km d’altura. Emissió d’una gran quantitat de Ignimbrítica de cendres (150 km³), que van cobrir una la Campània àrea de 5 milions de km². L’erupció va causar pertorbacions climàtiques notables a tot el planeta.

Erupció de baixa energia amb emissió de Monte Nuovo piroclastos. El material emès no va superar els 0,1 km³.

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.