Geologia i ciències ambientals — 2024, convocatòria incidències

Exercici 1

El Centre d’Alerta de Tsunamis del Pacífic (PTWC) és un dels dos centres d’alerta de tsunamis dels Estats Units. Té com a missió monitorar els oceans de tot el món les vint-i-quatre hores del dia per a detectar riscos de tsunamis, activar les alertes adequades, desenvolupar noves tècniques de detecció de tsunamis i informar les administracions pertinents i la població en general de les possibles emergències.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1. El mapa següent mostra la ubicació dels terratrèmols, esllavissades o erupcions volcàniques que van acabar provocant els diferents tsunamis que s’han registrat històricament.

Font: https://www.ncei.noaa.gov/maps/hazards/?layers=0.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2. Degut a un terratrèmol ocorregut prop de la costa est de Honshu (Japó), l’11 de març de 2011, es va generar un tsunami que va afectar tot el Pacífic. L’onada més gran va assolir una altura de 38,9 m a la costa nord-est del Japó, i a les costes de Rússia, Sud-amèrica i Hawaii es van observar onades de més de 2 m. En total, es van registrar més de 18 000 morts i van quedar destruïdes més de 120 000 llars.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3. El Centre d’Alerta de Tsunamis del Pacífic (PTWC) és un exemple de bona gestió del risc de tsunamis.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Exercici 2

Els darrers mesos de l’any 2023, vam poder llegir una gran quantitat d’articles als diaris catalans que parlaven sobre la sequera, tots encapçalats per titulars com els següents: «Deixar enrere la gespa: els canvis en parcs i jardins forçats per la sequera», «Els pantans perden l’aigua de la primavera»…

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1. Els plans especials de sequera del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) marquen els objectius de l’indicador de sequera i de l’indicador d’escassetat conjuntural amb la intenció de minimitzar els efectes socials, econòmics i ambientals deguts a l’absència de precipitacions.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2. Un dels articles diu que «els agents rurals han constatat usos abusius en captacions d’aigua a la capçalera del riu Segre. […] Des de fa dies, investiguen si es respecta el cabal ecològic en aquest tram».

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3. En un dels diaris es pot llegir el següent: «La previsió encara és més incerta, però tots els models de previsió apunten que els darrers dies d’agost arribaran ruixats irregulars.»

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Exercici 3

Els oceans i els mars exerceixen un paper molt rellevant en l’evolució i la variabilitat del clima, a causa de la seva interacció amb l’atmosfera i la seva capacitat d’absorbir aproximadament el 25 % del CO₂ que es produeix anualment com a resultat de les activitats humanes.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1. Observeu el gràfic següent sobre l’evolució de la temperatura de l’aigua del mar a la zona de les illes Medes (Estartit) en funció de la profunditat.

Font: https://meteolestartit.cat.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2. Tenint en compte la informació del gràfic anterior, responeu a les preguntes següents.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3. En una entrevista al diari El Punt Avui, llegim:

A la plataforma continental és on es poden registrar millor els canvis del nivell del mar al llarg de la història. És com un gran nivell zero: si el nivell del mar baixa, tots els sistemes terrestres avancen; si el nivell del mar puja, tots els sistemes terrestres retrocedeixen.

És veritat que a les zones profundes, com la plana abissal o el talús continental, també hi pot haver registres. Si el nivell del mar és baix, també arriben més sediments a la conca oceànica. Si et dediques a estudiar com ha variat el nivell del mar, has d’anar a la plataforma.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Exercici 4

L’Ajuntament de Vilanova del Bosc està estudiant gestionar els recursos forestals del municipi per a obtenir uns ingressos extres. Vol fer-ho seguint un model sostenible, és a dir, que no posi en risc el valor mediambiental del territori.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1. a) Quin tipus de recurs natural és la fusta, tenint en compte la seva disponibilitat? Justifiqueu la resposta.

b) L’Ajuntament pretén explotar durant quatre anys un bosc de pollancres. Ha calculat que, per a cobrir despeses, haurà d’explotar com a mínim 1 000 tones de fusta. Indiqueu quina quantitat de fusta és explotable per any seguint un model de desenvolupament sostenible i analitzeu la viabilitat del projecte a partir de les dades següents. Justifiqueu la resposta.

Espècie per explotar Superfície

(ha)

Recursos de fusta existents (t/ha)

Productivitat anual de fusta (t/ha)

Pollancre 30 32 10,6

Quina quantitat de fusta és explotable per any seguint un model de desenvolupament sostenible?

Càlculs:

Resposta i justificació:

És viable el projecte seguint un model sostenible?

Càlculs:

Resposta i justificació:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2. a) Si el projecte tira endavant, l’Ajuntament pretén portar la fusta a una serradora. L’empresa en qüestió els ha explicat que per a ells també és molt important seguir uns criteris de sostenibilitat; per això estan valoritzant els residus d’encenalls de fusta que es generen a la serradora per a fer biomassa. Què és la valorització de residus? Poseu dos exemples d’altres residus (no cal que estiguin relacionats amb la qüestió anterior) que es puguin valoritzar i justifiqueu la resposta.

Què és la valorització de residus?

Exemple Justificació

Altres residus que es poden valoritzar

b) A l’Ajuntament estan molt contents amb la iniciativa, ja que pensen que una gestió sostenible dels boscos pot comportar beneficis de diferents tipus per al poble. Indiqueu dos beneficis que pot tenir una gestió sostenible dels recursos forestals.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Exercici 5

L’empresa SafeWater2Drink, SL està especialitzada a analitzar aigües que es volen comercialitzar per al consum humà. La setmana passada els van arribar quatre mostres d’aigua per a analitzar al laboratori.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1. Actualment, estan treballant amb tres d’aquestes mostres. Els diagrames següents mostren la composició de les tres aigües (A, B i C), i les figures que hi ha a continuació, el context geològic de les captacions i surgències d’on s’obtenen. El problema és que, al laboratori, se’ls han desordenat els informes i no recorden quina aigua correspon a cada localització. Completeu la taula de la pàgina següent relacionant cada aigua amb l’esquema geològic que li correspon i justifiqueu les respostes.

Font: Adaptació d’unes imatges publicades per Geocamp.

Aigua Figura Justificació

A

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2. La quarta mostra analitzada ha obtingut la qualificació de «no apta» perquè hi han detectat uns nivells de nitrats que estan per sobre dels límits establerts. Des de SafeWater2Drink, SL s’han posat en contacte amb l’empresa que els havia subministrat la mostra. A la companyia en qüestió es mostren preocupats per la instaŀlació d’una granja de porcs, que no té tots els papers en regla, prop del seu pou i temen que hi tingui alguna relació. Els veïns del poble també estan preocupats perquè, d’aleshores ençà, han notat que l’estany que hi ha als afores ha començat a fer pudor d’ous podrits i té una tonalitat verdosa.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Exercici 6

El Mauna Loa (Hawaii) va entrar en erupció a finals del 2022. Aquesta va ser la primera erupció del volcà registrada des del 1984. L’erupció va generar nombroses notícies, com la que es recull a continuació:

El volcà actiu més gran del món, el Mauna Loa, va entrar en erupció el 27 de novembre de 2022, gairebé quaranta anys després de l’última erupció. L’activitat d’aquest volcà se suma a la del seu volcà veí, el Kilauea, que fa més d’un any que està en erupció contínua.

A les illes Hawaii hi ha sis volcans actius. El Mauna Loa, el més gran de la Terra, ha entrat trenta-tres vegades en erupció des del 1843, segons el Servei Geològic dels Estats Units (USGS).

Aquesta darrera erupció es va concentrar a la zona nord-oest del rift del Mauna Loa, on la lava va fluir acompanyada de gas volcànic, cendra fina i cabells de Pelé Erupció del Mauna Loa el 28 de novembre de (brins de vidre volcànic que volen amb el vent). 2022

Font: Notícia extreta i modificada de CNN, El Mundo i El País.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1. A partir de la informació de la notícia, responeu a les qüestions següents.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2. Aquells dies, el Servei Geològic dels Estats Units va fer un reconeixement aeri sobre el volcà, un gran edifici volcànic de 13 674 peus d’alçària, i va informar que l’erupció, aparentment de tipus hawaià, estava concentrada a la zona nord-oest del rift del Mauna Loa.

Nota: 1 metre = 3,28 peus.

a) Quina és l’alçària del Mauna Loa en metres?

b) Quines característiques té generalment una erupció de tipus hawaià? Encercleu les respostes correctes a la taula següent.

La viscositat de les colades de lava és… alta mitjana baixa

L’activitat explosiva és… escassa abundant violenta

El percentatge de piroclastos emesos és… molt alt moderat baix

La composició química del magma és… fèlsica (àcida) màfica (bàsica) intermèdia

c) Les illes de l’arxipèlag Hawaii-Emperador no estan situades en cap límit, sinó al centre d’una gran placa litosfèrica. De quina gran placa es tracta? Quina explicació es pot donar al fet que hi hagi tant vulcanisme si la ubicació no és un límit de plaques?

Espai per a les etiquete s

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.