Geologia i ciències ambientals — 2025, convocatòria extraordinària

1.1. Amb l’objectiu de conèixer la disposició dels materials i reconèixer les estructures geològiques, a la pàgina següent feu el tall geològic A-A′ indicat al mapa (se us en facilita la topografia) i, a continuació, digueu quin tipus d’estructura heu dibuixat.

Tipus d’estructura dibuixat

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1.2. Marqueu amb una creu, a la casella corresponent de la taula següent, en quins tipus d’aplicacions basades en recursos industrials es poden transformar les calcàries, les lutites i els gresos que afloren a la zona de Benamunt del Solc.

[1 punt. Per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,05 punts]

Aplicacions Calcàries Lutites Gresos

Àrids

Naturals

Artificials

Aglomerats

Ciment

Calç

Formigó

Roques de construcció

Pedres de construcció

Roques ornamentals

Productes ceràmics

Terrisses i porcellanes

Rajoles o maons

Productes refractaris

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1.3. Si finalment l’empresa decideix explotar el terreny a la zona situada prop de Benamunt del Solc, haurà de tenir en compte l’afectació negativa sobre el territori. Indiqueu a la taula de sota dos exemples d’impactes negatius que podrien patir els habitants de Benamunt del Solc i quines mesures preventives es podrien aplicar en cada cas per a minimitzar-los.

Impacte Mesures preventives associades

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.1. Identifiqueu quin tipus d’erupció correspon a cadascun dels volcans, justifiqueu la resposta amb dues dades de la cronologia de les erupcions i indiqueu dues característiques del magma que expliquin el tipus d’erupció de cada volcà.

Volcà Tipus d’erupció Justificació Característiques del magma

Fagradalsfjall (Islàndia)

Semeru (Java)

Volcà Tipus de límit

Fagradalsfjall

Semeru

Quin és l’altre tipus de límit de placa que existeix? Presenta vulcanisme associat? Justifiqueu la resposta.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.2. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

OPCIÓ A

Responeu a les qüestions següents sobre l’erupció del volcà Fagradalsfjall.

a) Segons el text inicial, l’erupció va ser fissural, amb l’emissió de colades de lava que van acabar cobrint una superfície de 4,8 km². Al mapa topogràfic següent, pinteu de color blau les zones que considereu que van poder quedar afectades per les colades de lava. La línia discontínua indica la fissura per on va emergir el magma al llarg de l’erupció.

b) Algunes agències de viatges locals van aprofitar les característiques d’aquesta erupció per a organitzar excursions guiades que permetessin veure i fotografiar el fenomen des de ben a prop. Diversos experts van ser crítics amb aquesta decisió, ja que consideraven que era una activitat que comportava un risc important. A la taula següent, indiqueu quin és el risc principal que podia preocupar als experts a banda de les colades de lava, i quines dues mesures es podrien prendre per a minimitzar aquest risc a l’hora de visitar la zona.

Risc:

Dues mesures per a minimitzar el risc:

OPCIÓ B

Les diferències entre els processos eruptius dels dos volcans van influir en els riscos associats per a la població i també en les mesures que van prendre les autoritats locals per a reduir l’afectació sobre els habitants d’aquestes dues illes volcàniques.

A la taula següent, indiqueu dues mesures específiques que es podrien haver implementat en cadascun dels dos casos per a reduir el risc sense repetir-ne cap i justifiqueu en cada cas quin dels factors de càlcul del risc hauria disminuït.

Volcà Mesura Factor del risc que hauria disminuït Justificació

Fagradalsfjall (Islàndia)

Semeru (Java)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.1. Analitzeu, a la taula de la pàgina següent, les dues localitzacions proposades (A i B) per a construir-hi la zona d’aparcament valorant aspectes com la proximitat al castell, l’accessibilitat, l’impacte visual des del castell i l’afectació al paisatge. Tot seguit, descriviu de manera clara quins avantatges i inconvenients presenta cadascuna de les dues localitzacions.

Aspecte Localització A Localització B

Proximitat al castell

Accessibilitat

Impacte visual des del castell

Modificació del paisatge si es construeix l’aparcament

Localització A Localització B

Avantatges

Inconvenients

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.2. Determineu quina de les dues propostes d’aparcament és menys adient (A o B) tenint en compte que tot el terreny que mostra el mapa es troba sobre material calcari amb una inclinació de 45° cap a l’est. Tot seguit, completeu les taules de sota identificant i definint dos fenòmens geològics externs que podrien generar un risc per a aquest aparcament i proposeu, també, dues mesures preventives per a cada fenomen que es podrien aplicar en aquest context, sense repetir-ne cap.

Aparcament menys adient

Fenomen geològic extern 1

Identificació

Definició

Mesures preventives

Fenomen geològic extern 2

Identificació

Definició

Mesures preventives

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.1. Els contaminants als quals fa referència el text d’aquest article periodístic són les partícules en suspensió PM₁₀ i l’ozó. Ompliu les dues taules següents amb la informació corresponent a aquests dos contaminants.

PM₁₀

Exemples Font Efecte sobre la salut i el medi ambient

Ozó

Com es forma?

Dos efectes sobre la salut i el medi ambient:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.2. La quantitat mesurada d’aquests contaminants pot dependre d’altres factors ambientals. En el text inicial de l’exercici se n’expliquen alguns. Raoneu, a la taula de sota, la validesa de les afirmacions escrites entre cometes que trobareu a continuació:

— Sobre l’orografia/relleu de la zona (tingueu en compte que el Montsec, la Segarra i el

Montsant són zones més elevades que les indicades en el text): «Una zona plana i envoltada pel Montsec, la Segarra i el Montsant, cosa que pot provocar una acumulació més gran de contaminants.»

— Sobre la pressió atmosfèrica: «La importància de l’arribada d’anticiclons africans en relació amb l’augment de contaminants.»

Sobre l’orografia/relleu:

Sobre la pressió atmosfèrica:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.3. Raoneu si els valors indicats en el paràgraf següent de l’article (no inclòs en el text inicial) corresponen a la immissió o l’emissió del contaminant.

Una de les estacions que estan registrant els índexs més alarmants des de fa temps és la de Juneda. Aquest any s’han repetit diàriament valors al voltant dels 40 micrograms, cosa que es qualifica tècnicament com una qualitat de l’aire «regular». Durant l’estiu, a Juneda es va arribar a pics puntuals de partícules superiors als 50 micrograms («qualitat pobra») i fins i tot vorejant els 100 en determinades hores.

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.