Geologia i ciències ambientals — 2025, convocatòria incidències

1.1. A la taula següent es resumeixen tots els fenòmens de vessant que han comportat un risc per a la població des del 1851 fins al 2024 a Catalunya. Calculeu la recurrència o període de retorn amb què s’han produït en cada període de temps. Tot seguit, indiqueu i justifiqueu si s’observa alguna tendència en els valors i, en cas afirmatiu, digueu tres possibles causes de la seva evolució.

Períodes de temps

Nombre de fenòmens que han comportat un risc Recurrència (anys)

1851-1880 3

1881-1915 7

1916-1950 10

1951-1985 14

1986-2024 28

S’hi observa alguna tendència? (Sí/No)

Justifiqueu la resposta anterior

Indiqueu tres possibles causes de l’evolució dels valors

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1.2. Un dels fenòmens de vessant més recurrents són les esllavissades. A partir del mapa geològic següent feu el tall geològic entre els punts A i B en el perfil topogràfic que hi ha sota el mapa. (Recordeu que cal posar-hi l’orientació.) En el tall geològic, representeu la probable superfície de lliscament, indicant-ne la forma i la trajectòria.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.1. Amb tota la informació proporcionada des de l’inici de l’exercici i tenint en compte que el risc sísmic es valora en funció de tres paràmetres: perillositat, exposició i vulnerabilitat, completeu la taula següent indicant si a la zona de l’Alt Atles marroquí (on es va produir el sisme) el risc sísmic és baix, mitjà o alt. Analitzeu també la importància de cada paràmetre a l’hora de valorar el risc sísmic en aquesta zona. Finalment, proposeu tres mesures que es podrien aplicar a la zona de l’Alt Atles marroquí per a reduir el risc sísmic en el futur i expliqueu com aquestes mesures poden influir en cadascun dels seus tres paràmetres (perillositat, exposició i vulnerabilitat).

Risc sísmic (alt/mitjà/baix)

Anàlisi dels tres paràmetres del risc sísmic a l’Alt Atles marroquí

Paràmetres Valoració (alta/ mitjana/baixa) Raonament

Perillositat

Exposició

Vulnerabilitat

Mesures per a reduir el risc sísmic a l’Alt Atles marroquí

(expliqueu a quin paràmetre és aplicable cada mesura)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.2. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

OPCIÓ A

Observeu el mapa anterior i indiqueu quina ha estat la causa d’aquest sisme. Raoneu també si, en el cas que l’epicentre s’hagués situat a l’oceà Atlàntic, davant de les costes del Marroc, les costes atlàntiques d’aquest país i de la península Ibèrica podrien haver patit algun altre fenomen geològic que suposés un risc i com es podria prevenir aquest nou risc. Per finalitzar la recollida d’informació, esmenteu dues mesures preventives per a fer front a aquest fenomen geològic.

Causa del sisme

Fenomen geològic en el cas que l’epicentre s’hagués situat a l’oceà Atlàntic

Mesures preventives per a fer-hi front

OPCIÓ B

El director del diari us comenta que estan arribant a la bústia de cartes al director moltes preguntes sobre terratrèmols que necessiten resposta.

a) En una de les cartes es demana quina probabilitat hi ha que tingui lloc un sisme de magnitud similar a Catalunya. Per tal d’estructurar la vostra resposta, completeu la taula següent indicant si la perillositat de la zona geogràfica esmentada és alta, moderada o baixa, i justifiqueu-ho.

Zona geogràfica Perillositat (alta/moderada/baixa) Justificació

Costa

Plana de Lleida

Pirineu català

b) En una segona carta es pregunta com es comporten les ones sísmiques en funció dels materials del subsol i per a respondre-la heu elaborat la figura adjunta. Tenint en compte aquesta informació gràfica i l’amplitud i l’amplificació de les ones sísmiques, així com el material del subsol per on es propaguen, indiqueu a la taula de sota quin sismograma correspon a la roca o als sediments. Raoneu la resposta.

Font: Figura modificada a partir d’una imatge de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Sismograma Amplitud (alta/baixa)

Amplificació

(Sí/No)

Material del subsol Raonament

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.1. Analitzeu per què aquesta situació isobàrica es correspon amb un episodi de pluges al litoral de llevant de la península Ibèrica. Per fer-ho, descriviu i justifiqueu el tipus de temps esperat per a la zona est de la Península en aquella data concreta. A continuació, completeu el mapa indicant el sentit de gir de totes les isòbares dibuixades i els valors de les isòbares que falten.

Descripció i justificació del tipus de temps esperat:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.2. Aquells dies alguns diaris van explicar que hi ha altres variables que poden influir en el volum de les precipitacions o en el cabal que portaran els barrancs i els rius. Llegiu aquestes frases i argumenteu si estan ben fonamentades científicament.

Frase Raonament

En el cas que arribi una massa d’aire fred en altura (gota freda o DANA), el risc de pluges intenses podria ser més alt.

Darrerament es relacionen les situacions de pluges intenses amb la temperatura de l’aigua del mar.

La DANA va ser provocada per canvis observats a la ionosfera.

El relleu de les zones costaneres mediterrànies pot fer augmentar la quantitat d’aigua recollida per metre quadrat.

La mala gestió de l’espai destinat a la construcció d’infraestructures per al transport terrestre (carreteres, autopistes, vies de tren…) ha estat un obstacle per a la circulació de l’aigua, ja que aquestes infraestructures travessaven rius i barrancs.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.1. El tipus de carbó que s’ha explotat principalment ha estat el lignit. Completeu la taula següent amb les dades que hi falten sobre el tipus de carbó, el seu contingut en carboni (C) (50-65 %, 92-95 %) o el seu poder calorífic (3 800-5 800 kcal/kg, 6 200-7 200 kcal/kg).

Tipus Contingut en C (%) Poder calorífic (kcal/kg)

2 400-3 900

Lignit 65-75

75-92

> 7 600

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.2. El gràfic de línies següent mostra l’origen de l’energia produïda a Alemanya des del 1990. A la taula que hi ha a continuació, digueu quines fonts d’energia són renovables i quines no. Tot seguit, a partir de les dades del gràfic, descriviu l’evolució de les energies renovables i no renovables al llarg del temps i indiqueu quines fonts d’energia han estat dominants en cada període i com han anat variant.

Font: https://www.iea.org/data-and-statistics/data-product/electricity-information.

Fonts d’energia renovable

Fonts d’energia no renovable

Descripció de l’evolució temporal

Fonts d’energia dominants en cada període i variacions

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.3. A partir de la informació del gràfic, calculeu la variació percentual en la producció d’energia eòlica i la que prové del carbó entre els anys 2000 i 2023, i indiqueu en cada cas si ha augmentat o disminuït.

Variació en la producció d’energia eòlica (en %)

Variació en la producció d’energia provinent del carbó (en %)

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.