Geologia i ciències ambientals — 2025, convocatòria ordinària

1.1. Ompliu les caselles en blanc de la taula següent indicant el material geològic, la susceptibilitat a la formació d’esfondraments o subsidències, o la raó per la qual el material geològic pot afavorir (o no) la formació d’esfondraments o subsidències, segons el que correspongui.

Material geològic Susceptibilitat (alta/ mitjana/baixa/nuŀla)

Per què pot afavorir (o no) la formació d’esfondraments o subsidències?

Granit

Alta

Quan es redueix la quantitat d’aigua que conté es compacta gradualment, i això causa esfondraments o flexions.

Té una alta solubilitat i pot formar cavitats per l’acció de l’aigua, fet que provoca coŀlapses sobtats.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1.2. Observeu atentament el mapa geològic següent i, a sota, feu el tall geològic A-A′ (recordeu que cal posar-hi l’orientació i l’escala). Tot seguit, marqueu sobre el mapa les zones amb més possibilitats de patir coŀlapses o esfondraments.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1.3. Els esfondraments i les subsidències són fenòmens que poden ser afavorits per diversos processos naturals i antròpics. Expliqueu com cadascun dels processos indicats a la taula següent contribueix a l’aparició d’aquests fenòmens.

Procés Com contribueix a l’aparició d’esfondraments i subsidències?

Activitat tectònica

Presència d’aigües subterrànies

Desglaç del permagel

Mineria

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.1. Completeu el nom de les dues plaques tectòniques que falten en el mapa següent i pinteu-lo utilitzant els colors indicats:

— Vermell: les zones amb una probabilitat més gran que s’hi produeixi vulcanisme. — Blau: les zones amb una probabilitat més gran que hi hagi terratrèmols de magnitud elevada. — Verd: les zones amb una probabilitat alta de terratrèmols i vulcanisme.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.2. Al text es parla de magnitud i de profunditat d’un terratrèmol. Completeu la taula següent responent a les qüestions plantejades.

Què mesura la magnitud d’un terratrèmol?

Cada terratrèmol té un valor únic pel que fa a la magnitud? (Sí/No) Justifiqueu la resposta

Què mesura la intensitat d’un terratrèmol?

Cada terratrèmol té un valor únic pel que fa a la intensitat? (Sí/No) Justifiqueu la resposta

Nom del punt on es produeix un terratrèmol

Nom del punt situat sobre la superfície més proper al punt on s’origina el terratrèmol

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.3. El risc associat als fenòmens naturals depèn de tres grans factors que es poden relacionar matemàticament. Completeu la taula següent indicant aquesta relació matemàtica i els tres factors que hi intervenen, i identifiqueu dos elements del text de l’inici de l’exercici que estiguin vinculats amb cadascun dels factors.

Factor Dos elements del text vinculats amb cada factor

Relació matemàtica entre els tres factors

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.1. Responeu a les qüestions següents.

a) A partir de les dades de la taula anterior, calculeu, per a cada any, quin percentatge de residus respecte al total de residus municipals ha acabat al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan i quin percentatge s’ha incinerat.

1987 1995-1996 1999 2003 2006

Percentatge de residus enviats al dipòsit controlat de la Vall d’en Joan

Percentatge de residus incinerats

b) Elaboreu un únic gràfic de línies en què es mostri l’evolució d’aquests dos percentatges al llarg dels anys.

c) Esmenteu i expliqueu dues causes que podrien justificar la disminució general de la gestió dels residus mitjançant el dipòsit controlat de la Vall d’en Joan i el sistema d’incineració al llarg d’aquests anys.

Causes Explicació

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.2. Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents.

OPCIÓ A

Entre els anys 2002 i 2010 es va dur a terme la restauració paisatgística del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan, la qual va quedar finalista l’any 2014 a la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona. Actualment és un espai que es pot visitar. Des de l’entitat que organitza les visites al recinte, us demanen que elaboreu una taula per a poder explicar quines característiques té un dipòsit controlat.

Completeu la taula següent esmentant dues qualitats que ha de tenir un terreny per a poder-hi construir un dipòsit controlat segur i tres elements o mesures que ha d’incloure el dipòsit per a evitar possibles impactes ambientals.

Qualitats que ha de tenir el terreny per a poder-hi construir un dipòsit controlat

Elements o mesures que ha d’incloure el dipòsit controlat per a evitar possibles impactes ambientals

OPCIÓ B

Tot i que el dipòsit controlat de la Vall d’en Joan es va clausurar l’any 2006, encara s’hi produeix biogàs.

a) Segons les dades de l’empresa gestora, l’any 2022 es van produir, a partir del biogàs generat, 27 039,10 MWh d’energia elèctrica. Calculeu quantes persones es podrien abastir d’energia si cada habitant consumeix 3 899,81 kWh.

b) Tenint en compte que el gas principal que forma el biogàs és el metà, completeu la taula següent i justifiqueu la resposta.

Es tracta d’un risc, un impacte directe o un impacte indirecte?

Resposta i justificació:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.1. La sequera es defineix com una deficiència prolongada de precipitació respecte a la mitjana anual durant un període de temps llarg. Marqueu al gràfic següent els períodes de sequera de tres o més anys de durada i els pics corresponents a pluja anormalment elevada (per sobre de 900 L/m²).^()A continuació, completeu la taula de sota identificant el nombre de sequeres de tres o més anys de durada i el període de retorn corresponent calculat en dos períodes d’anys diferents.

Precipitació anual acumulada (L/m²)

Observatori Fabra (1914-2024)

Font: Observatori Fabra (RACAB).

1914-2024 (110 anys) 1994-2024 (30 anys)

Sequeres (≥ 3 anys) Període de retorn Sequeres (≥ 3 anys) Període de retorn

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.2. Al text inicial de l’exercici es diu que el canvi climàtic comporta una freqüència més gran de fenòmens inusuals i extrems. Completeu la taula següent amb quatre característiques concretes observables al gràfic de l’apartat anterior que confirmin la tendència esmentada en relació amb el canvi climàtic.

Característiques concretes del gràfic relacionades amb el canvi climàtic

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.3. L’octubre del 2018 i el novembre del 2024 hi va haver a Catalunya episodis de fortes pluges torrencials, un fenomen característic del clima mediterrani. Completeu la taula següent amb els trets d’aquest clima.

Característiques del clima mediterrani

Estació de l’any Temperatures elevades/ suaus/variables

Pluges (en un climograma típic): màxim / mínim / mínim absolut

Primavera Variables

Estiu

Tardor

Hivern

S’observa dèficit hídric al climograma? (Sí/No)

Definiu què és el dèficit hídric en un climograma:

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.