Geologia i ciències ambientals — 2026, convocatòria incidències

1.1. Des d’inicis del segle xx, el Sakurajima ha registrat nombroses erupcions, moltes de les quals han emès colades de lava que han anat modificant la línia de costa.

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

En el mapa següent dibuixeu cinc possibles traçats de colades de lava que es podrien produir en una futura erupció.

OPCIÓ B

Expliqueu dos factors que condicionen el recorregut de les colades de lava en un volcà com el Sakurajima.

Factors Explicació

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1.2. El volcà Sakurajima és un dels més actius del Japó. A causa de la seva intensa activitat, es va crear una xarxa avançada de monitoratge que permet l’observació de diferents fenòmens precursors d’una erupció volcànica. Descriviu la funció de la xarxa de monitoratge del vo lcà Sakurajima responent a les qüestions de la taula següent:

Indiqueu tres fenòmens precursors que puguin ser detectats per aquests sistemes

Poseu tres exemples de mètodes de monitoratge per a detectar precursors

Expliqueu per què és important monitorar aquests fenòmens precursors en el cas concret d’aquest volcà actiu

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

1.3. La divulgació científica és una eina clau per a fomentar el coneixement científic de la nostra societat, com també ho són les matèries que s’imparteixen als instituts. El coneixement dels processos naturals ajuda a salvar vides. Un exemple de recurs divulgatiu és Descobreix els volcans, un llibre infantil iŀlustrat sobre els volcans que conté informació rigorosa i de qualitat. A continuació, podeu veure una iŀlustració sobre perills volcànics inclosa al llibre.

Font: Iŀlustració modificada a partir d’https//www.descubrelosvolcanes.es.

Número Nom del perill volcànic Explicació

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.1. Tenint en compte les dades següents del riu Danubi en passar per Budapest i els nivells d’alerta del Servei de Predicció Hidrològica d’Hongria, calculeu a quina altura màxima va arribar el nivell del riu durant la crescuda i justifiqueu si en Pau tenia motius per a estar preocupat. Considereu que la velocitat de l’aigua és constant.

Característiques del riu Danubi

Amplada (m) 400 Nivell en condicions normals (cm) 380 Cabal en condicions normals (m³/s) 3 800

Nivells d’alerta del riu del Servei de Predicció Hidrològica d’Hongria

1r nivell d’alerta 2n nivell d’alerta 3r nivell d’alerta Nivell d’inundació

620 cm 700 cm 800 cm 891 cm

Càlculs:

Altura màxima de l’avinguda:

Justificació:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.2. En Pau es va assabentar que a Budapest hi ha un pla de gestió de riscos d’avingudes dissenyat per a minimitzar els seus impactes sobre la salut, el medi ambient, l’economia, el patrimoni i les infraestructures, que coordina les accions de les autoritats competents. A la taula següent trobareu una sèrie d’actuacions relacionades amb aquest pla. Analitzeu cada mesura i classifiqueu-la com a predictiva, preventiva o correctora. Justifiqueu les respostes en funció de l’objectiu de reduir els riscos i els efectes de les avingudes.

Actuació

Tipus de mesura (predictiva/preventiva/ correctora)

Justificació

Restringir la construcció d’habitatges o infraestructures en zones inundables

Elaborar mapes de risc d’inundació

Incrementar la capacitat d’absorció del sòl mitjançant la reforestació i la preservació d’espais naturals

Instaŀlar sistemes d’alerta primerenca (sensors i estacions meteorològiques)

Reparar i millorar les lleres

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.1. Observeu el mapa de la pàgina següent d’una part del planeta Arrakis.

a) Feu el perfil topogràfic indicat al mapa (utilitzant una escala vertical d’1:100 000) i pinteu al perfil la zona que quedaria coberta per la neu si n’hi hagués a partir dels 3 000 m d’altura. (Recordeu que cal posar-hi l’orientació i l’escala.)

b) Marqueu al mapa els límits de la conca hidrogràfica que es formaria a la depressió de

Hagga i dos possibles cursos fluvials que arribarien fins al fons d’aquesta depressió.

Font: Mapa adaptat a partir d’https://elordenmundial.com/mapas-y-graficos/ mapa-arrakis-planeta-dune.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.2. El procés de terraformació d’Arrakis ha estat possible gràcies a un canvi profund en les característiques del sòl. A l’observatori ambiental es guarden mostres de sòls tant de l’Arrakis desèrtic com d’altres planetes que han servit com a model en el procés de terraformació. La taula següent mostra els percentatges dels components del sòl de dues mostres diferents. Situeu les mostres sobre el diagrama triangular, indiqueu-ne la textura i, a la taula de sota, digueu quina de les dues mostres correspon a Arrakis i quina al planeta amb vegetació. Justifiqueu les respostes.

Mostra Llims Argiles Sorres Textura

A 5 5 90

B 30 10 60

Mostra Arrakis desèrtic / Planeta amb vegetació Justificació

A

B

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.1. Ajudeu en Josep a interpretar el tall geològic.

a) Observeu el tall geològic i ordeneu de més antic a més modern els esdeveniments següents: falla, plegament de les capes de la 1 a la 5, sedimentació de la capa 2, sedimentació de la capa 7 i intrusió d’un dic.

Més antic Més modern

b) Sabent que a la zona d’interès s’observen esfondraments i dolines, quines litologies podria tenir la capa 7? Justifiqueu la resposta.

Litologia més habitual i altres litologies:

Justificació:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.2. Tenint en compte aquesta situació, en Josep necessita una valoració de les morfologies càrstiques presents i la seva relació amb el risc de construcció a la zona.

a) Identifiqueu les morfologies càrstiques marcades en el dibuix següent. A la taula que hi ha a continuació, definiu què són aquestes morfologies càrstiques i expliqueu quin impacte potencial poden tenir sobre la construcció.

Font: Figura modificada a partir d’https://www.freepik.com/premium-vector/illustration -karst-model-diagram_154917540.htm.

Morfologia càrstica Definició Impacte potencial

b) Si tot i així en Josep decideix construir en aquesta zona, quines mesures hauria de tenir en compte per a minimitzar l’impacte de la carstificació? Esmenteu-ne dues.

Mesura 1

Mesura 2

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.