Exercici 3 · Geologia i ciències ambientals 2026, convocatòria ordinària

3.1. Els mapes següents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) mostren, respectivament, la densitat de població i la perillositat sísmica a Espanya. El mapa de perillositat sísmica mostra un escenari associat a un període de retorn de 475 anys, i la perillositat sísmica s’expressa mitjançant l’acceleració màxima del terreny (PGA), que indica la força amb què es mou el sòl durant un terratrèmol. Valors més alts d’acceleració solen provocar més danys i, per tant, intensitats sísmiques més elevades.

L’exposició a la perillositat sísmica és uniforme?

Expliqueu quines zones tenen una perillositat superior a la resta

Quines zones tindrien el risc més elevat si la vulnerabilitat fos semblant a tot arreu?

Tenint en compte el període de retorn, podria haver-hi un terratrèmol amb una acceleració del terreny alta dins del proper segle? I en els propers deu anys?

A partir dels mapes, expliqueu per què una mateixa acceleració del terreny pot tenir conseqüències diferents segons la zona afectada

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.2. A Catalunya, la gestió de les emergències sísmiques es coordina mitjançant el Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT), que estableix com han d’actuar les autoritats i els serveis d’emergència abans, durant i després d’un terratrèmol, així com els mecanismes d’informació i protecció de la població. Els mapes següents mostren la distribució dels epicentres dels terratrèmols històrics que han causat danys importants a Catalunya i la distribució dels epicentres dels terratrèmols del segle xx fortament percebuts per la població.

Font: Mapes d’epicentres, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

a) Descriviu com es distribueixen els epicentres al territori català i expliqueu una possible causa geològica que justifiqui aquesta distribució.

Distribució dels epicentres:

Causa geològica:

b) Un del lloc el s terratrèmols històrics, conegut com el terratrèmol de la Candelera, va tenir 2 de febrer de 1428 amb epicentre prop de Camprodon (Ripollès). Les estimacions modernes indiquen que va assolir una magnitud aproximada de 6,5 i una intensitat de IX a l’escala MSK. A partir d’aquesta informació, descriviu a la taula següent com devia ser aquest terratrèmol i quins efectes devia provocar al territori.

Descripció del terratrèmol:

Efectes en el territori:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

3.3. Expliqueu com la planificació prèvia i la coordinació dels serveis d’emergència poden minimitzar les conseqüències d’un terratrèmol sobre la població. Relacioneu la resposta amb els factors del risc.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.