Història de la filosofia — 2023, convocatòria extraordinària

OPCIÓ A

S’ha de poder voler que una màxima de la nostra acció esdevingui una llei universal: aquest és el cànon general del judici moral de la nostra acció. Algunes accions són de tal índole que la seva màxima no es pot ni tan sols pensar, sense contradicció, com a llei natural universal, i encara menys no es pot voler que hagi d’esdevenir llei universal. En altres accions no es troba, és cert, aquesta impossibilitat intrínseca, però segueix essent impossible voler que la seva màxima sigui elevada a la universalitat d’una llei de la naturalesa, perquè una voluntat com aquesta es contradiria amb ella mateixa. És fàcil veure que el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori), i que així, per mitjà d’aquests exemples, tots els deures […] queden plenament considerats en la seva dependència respecte al nostre únic principi.

Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii

Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:

a) «màxima»:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) «sense contradicció»:

Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afirmació del text: «el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori)». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[Comenceu a respondre a aquesta pregunta aquí sota, i continueu escrivint, si voleu, a les pàgines 6 i 7.]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

OPCIÓ B

Els que afirmen que dir al poble que resta eximit d’obediència quan s’atempta iŀlegalment contra les seves llibertats i propietats […] és establir els fonaments de la rebeŀlió, i que això pot ocasionar guerres civils o tumults interns, i que per tant és una doctrina que cal rebutjar com a destructiva per a la pau del món, també haurien d’afirmar, seguint el mateix criteri, que els homes honrats no poden plantar cara als lladres ni als pirates perquè això podria ocasionar desordres o vessament de sang. Qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí. Si l’home honrat i innocent ha de cedir calladament, en bé de la pau, tot el que té a qui l’escomet violentament, m’agradaria saber quina mena de pau hi hauria al món si consistís sols en violència i rapinya, i es mantingués tan sols en benefici dels lladres i dels opressors. Qui em negarà que no hi hauria una pau admirable entre el poderós i el dèbil, si l’ovella, sense cap resistència, oferís el coll a l’imperiós llop perquè l’hi esqueixés? […]

La finalitat del govern és el bé de la comunitat; i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?

John Locke. Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

Pregunta I. Expliqueu breument (entre vuitanta i cent vint paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

a) «rebeŀlió»:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

b) «opressors»:

Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Locke, de la següent pregunta retòrica del text: «i què és millor per a la comunitat, que el poble estigui sempre exposat a la voluntat incontrolada dels tirans o, més aviat, que hi hagi la possibilitat d’enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d’aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[Podeu continuar responent aquí, si voleu, a la pregunta iii de l’exercici 1.]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.