Setembre 2023 · Sèrie 2 · Antic
Exercici 1
Observeu el mapa següent:
estats adherits al tractat de Schengen
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
1. Quins avantatges suposa el Tractat de Schengen per als ciutadans dels països que hi estan adherits? Expliqueu-ne almenys tres avantatges.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
2. Per què en els darrers deu anys s’han posat en qüestió alguns dels aspectes del Tractat de Schengen relacionats amb els controls fronterers? Quines han estat les conseqüències d’aquest qüestionament?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
3. Indiqueu, en cada cas, el nom d’un estat que compleixi la condició de l’enunciat:
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
a) Estat de la Unió Europea (UE) dins del Tractat de Schengen.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
b) Estat dins del Tractat de Schengen però que no forma part de la UE.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
c) Estat de la UE candidat a sumar-se al Tractat de Schengen.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
d) Estat de la UE fora del Tractat de Schengen.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
Exercici 2
Llegiu el text següent:
El debat sobre les centrals nuclears torna a Europa
En les pròximes setmanes, Europa haurà de decidir de quina manera vol afrontar la transició energètica i quin paper vol que hi tinguin les centrals nuclears.
Ara, la Comissió Europea vol considerar aquesta energia —almenys durant un període transitori— com a energia verda, i per assegurar-se el vistiplau de països reticents com Alemanya, ha posat també al mateix sac les centrals de gas. Es tracta d’una proposta que encara ha de ser aprovada pel ple de la Comissió Europea, però que ja ve acompanyada de polèmica.
El Govern espanyol ràpidament va posicionar-se en contra d’aquest esborrany de la Comissió. Considera que els residus de l’energia nuclear la invaliden per a rebre el qualificatiu de «verda» i manté les dates previstes per al tancament de les set centrals nuclears que hi ha ara en funcionament a l’Estat. Actualment, a la Unió Europea hi ha cent quatre reactors operatius. Alemanya en té ara només tres en funcionament i ha anunciat que aquest any 2022 els tancarà definitivament.
A la banda oposada hi ha França, que ha fet una aposta clara per l’energia nuclear. El país compta amb cinquanta-sis reactors en marxa i un més en construcció. El president francès, Emmanuel Macron, ja ha dit que vol construir noves centrals per a garantir la independència energètica del país.
Adaptació d’una notícia publicada a CCMA.cat [en línia] (9 gener 2022)
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
1. El text explica la intenció de la Comissió Europea de declarar l’energia nuclear i el gas energies verdes. Exposeu les idees principals del text i els diversos posicionaments dels països implicats.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
2.
Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifiqueu la resposta:
— El gas natural té un baix impacte ambiental i per aquest motiu es considera una energia verda.
— La demanda energètica dels països rics va en augment i l’única manera d’abastir-los en un futur serà a través de l’energia nuclear.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
Exercici 3
Observeu la taula següent:
Principals aglomeracions urbanes del món (2022)
Aglomeració País Habitants Tòquio-Yokohama Japó 37.732.000 Jakarta Indonèsia 33.756.000 Nova Delhi Índia 32.226.000 Canton-Foshan Xina 26.940.000 Bombai Índia 24.973.000 Manila Filipines 27.922.000 Shanghai Xina 24.073.000 São Paulo Brasil 23.086.000 Seül-Incheon Corea del Sud 23.016.000 Ciutat de Mèxic Mèxic 21.804.000 Nova York Estats Units 21.509.000 El Caire Egipte 20.296.000 Dhaka Bangladesh 18.627.000 Pequín Xina 18.522.000 Calcuta Índia 18.502.000
Font: Adaptació d’una taula d’https://www.demographia.com.
La taula mostra la població de les quinze aglomeracions urbanes més grans del món. Les dades fan referència al continu construït de cada aglomeració, encara que ultrapassi —i de vegades força— el límit administratiu estricte de la ciutat principal.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
1. A partir de les dades recollides a la taula contesteu les preguntes següents:
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
a) Les ciutats i àrees urbanes més poblades actualment són les mateixes que fa cinquanta anys? Justifiqueu la resposta.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
b) A quines àrees del món es localitzen les grans aglomeracions urbanes de la taula?
Quines són les causes d’aquesta distribució?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
2. Totes aquestes aglomeracions articulen grans àrees metropolitanes.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
a) Què és una àrea metropolitana?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
b) Quina és la diferència principal entre les funcions urbanes de la ciutat central i les de la resta del territori?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
3. L’Àrea Metropolitana de Barcelona està formada per trenta-sis municipis que agrupen en total uns 3,3 milions d’habitants.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
a) Es pot considerar una megalòpolis? Raoneu la resposta.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
b) I una conurbació? Raoneu la resposta.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
Exercici 4
Observeu el mapa següent:
Intensitat mitjana diària de trànsit a la xarxa viària (2015)
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
1. A partir del mapa responeu a les preguntes següents:
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
a) On es localitzen les vies de comunicació amb més trànsit diari?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
b) Quines són les causes de l’alta intensitat de trànsit en aquestes vies?
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
2.
Digueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifiqueu la resposta:
— Les intensitats de trànsit més elevades s’observen a les vies que comuniquen les ciutats més poblades.
— El mapa de la intensitat de trànsit diari mostra que hi ha un equilibri territorial en la localització de les ciutats més poblades.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
Exercici 5
Observeu el mapa següent:
Vessants hidrogràfics
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
1. A partir del mapa comenteu les característiques dels tres vessants hidrogràfics de l’Espanya peninsular.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
2. La configuració dels vessants hidrogràfics condiciona la disponibilitat d’aigua a cada territori? Raoneu la resposta.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).
3. Indiqueu tres mesures que es podrien aplicar per a reduir el consum d’aigua als territoris amb més dèficit d’aigua.
Etiqueta de l’alumne/a
L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).