Geografia — 2025, convocatòria ordinària

Juny 2025 · Sèrie 1 · Nou

Document oficial (PDF)

Exercici 1

Enunciat comú · Exercici 1, part 1
Text de l'enunciat

Exercici 1

Observeu la taula següent:

Repartiment dels fons regionals de la Unió Europea (1989-2020)

Regió Estat Total rebut (milions d’euros) Andalusia Nord Centre Campània Sicília Masòvia Galícia Àtica Castella i Lleó Apúlia País Valencià Letònia Castella-la Manxa Silèsia

Espanya Portugal Portugal Itàlia Itàlia Polònia Espanya Grècia Espanya Itàlia Espanya Letònia Espanya Polònia

35.365 26.203 18.263 18.094 17.700 16.092 15.089 13.412 13.151 13.090 12.660 12.594 11.177 10.961

Font: Dades extretes d’El Orden Mundial [en línia] (5 novembre 2020).

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 1.1

Enunciat · Apartat 1.1, part 1 Enunciat · Apartat 1.1, part 2
Text de l'enunciat

1.1. La Unió Europea (UE) és una de les zones més riques del món, però hi ha diferències econòmiques i socials entre els estats i entre les regions d’aquests estats. En una de les avaluacions periòdiques sobre les inversions fetes per territoris us demanen que, com a especialista en la matèria, respongueu a les qüestions següents tenint en compte les dades de la taula.

a) Expliqueu què són les polítiques regionals de la UE i quins àmbits d’actuació inclouen

(esmenteu-ne, com a mínim, dos).

b) Enumereu, com a mínim, cinc de les regions que han rebut més ajuts d’aquests fons regionals i expliqueu-ne els motius tenint en compte la distribució territorial que es dedueix de la taula.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.2

Enunciat · Apartat 1.2, part 1 Enunciat · Apartat 1.2, part 2
Text de l'enunciat

1.2. Actualment hi ha vuit països que són candidats a ingressar a la UE o estan en procés de negociació per a adherir-s’hi.

a) Exposeu tres requisits que ha de complir un país candidat a ingressar a la UE.

b) Esmenteu quatre països candidats o que estan en procés de negociació per a adherir-se a la UE.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 2

Enunciat comú · Exercici 2, part 1 Enunciat comú · Exercici 2, part 2
Text de l'enunciat

Exercici 2

Observeu les dues piràmides de població següents:

Piràmides de població de Catalunya (1987 i 2023)

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) [en línia].

Catalunya va assolir vuit milions d’habitants a finals de l’any 2023, dos milions més que els que hi havia l’any 1987. Com a persona entesa en dinàmiques demogràfiques, us demanen que respongueu a les qüestions següents relacionades amb l’estructura de les piràmides per sexe i edat, el creixement poblacional i l’esperança de vida.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 2.1

Enunciat · Apartat 2.1, part 1 Enunciat · Apartat 2.1, part 2
Text de l'enunciat

2.1. a) Indiqueu, com a mínim, tres canvis que s’observen en l’estructura per edats i la població de cada sexe.

b) Exposeu quins són els factors que expliquen el creixement de la població catalana entre el 1987 i el 2023.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 2.2

Enunciat · Apartat 2.2, part 1
Text de l'enunciat

2.2. L’esperança de vida a Catalunya entre el 1987 i el 2023 ha passat dels 77,2 als 83,6 anys. Esmenteu tres motius que expliquin aquest creixement de l’esperança de vida.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 3

Enunciat comú · Exercici 3, part 1
Text de l'enunciat

Exercici 3

Llegiu el text següent:

Defectes de la globalització

Fa temps que hem entrat en una època de globalització. Les matèries primeres i els productes acabats tenen el món com a mercat i cadascú pot buscar el producte que més l’interessi i a més bon preu. Però aquesta globalització té problemes quan hi ha un enfrontament entre potències en què una disposa de productes que l’altra no té. Ho estem veient a la guerra entre Ucraïna i Rússia. Els qui pateixen són els membres de l’OTAN, on hi ha aliats d’Ucraïna, perquè no tenen prou gas, atès que els el proporciona Rússia.

A Espanya, el govern ha decidit construir una fàbrica de microxips per evitar el problema que li ha creat la Xina tallant la seva producció. La globalització, per tant, té defectes.

Un altre dèficit és el fet que alguns minerals o matèries primeres són a països pobres i no desenvolupats, i els qui hi viuen no tenen el capital necessari per a explotar-los pel seu compte. Aleshores són les grans companyies estrangeres les que es fan càrrec d’aquesta explotació i deixen les engrunes en forma de salaris baixos als treballadors i els propietaris dels terrenys. És una de tantes coses que s’haurien d’evitar, i, segurament, l’ONU hauria de controlar-ho.

Els problemes que comporta la globalització es poden resoldre, però tenen l’inconvenient que el preu dels productes s’encareix per als compradors. Els Estats Units vendran ara gas liquat a Europa i segurament els compradors es trobaran amb un gas igual de bo però més car que el que compraven als russos.

Font: Adaptació feta a partir del text de Francesc Cabana. «Defectes de la globalització». El Punt Avui [en línia] (12 abril 2022).

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 3.1

Enunciat · Apartat 3.1, part 1
Text de l'enunciat

3.1. El debat sobre la globalització genera opinions molt confrontades. Partint del text proposat, exposeu dos aspectes positius de la globalització i dos de negatius.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.2

Enunciat · Apartat 3.2, part 1
Text de l'enunciat

3.2. Raoneu com el decreixement econòmic podria reduir els efectes negatius de la globalització. Esmenteu, com a mínim, tres accions que contribueixin a aquest decreixement.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.3

Enunciat · Apartat 3.3, part 1
Text de l'enunciat

3.3. Justifiqueu si l’afirmació següent és vertadera o falsa: «Els intercanvis entre els països rics i els països pobres solen ser intercanvis desiguals.»

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 4

Enunciat comú · Exercici 4, part 1 Enunciat comú · Exercici 4, part 2
Text de l'enunciat

Exercici 4

Observeu la imatge següent:

Les aigües subterrànies

Font: Adaptat de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 4.1

Enunciat · Apartat 4.1, part 1
Text de l'enunciat

4.1. En la gestió de l’aigua no es valora prou la funció dels aqüífers. Digueu què és un aqüífer i com funciona.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.2

Enunciat · Apartat 4.2, part 1
Text de l'enunciat

4.2. Expliqueu tres problemàtiques ambientals que afecten els aqüífers.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.3

Enunciat · Apartat 4.3, part 1 Enunciat · Apartat 4.3, part 2 Enunciat · Apartat 4.3, part 3 Enunciat · Apartat 4.3, part 4 Enunciat · Apartat 4.3, part 5 Enunciat · Apartat 4.3, part 6 Enunciat · Apartat 4.3, part 7
Text de l'enunciat

4.3. La sequera que ha patit Catalunya aquests darrers anys ha afectat molt els aqüífers i ha provocat que la reserva d’aigua que contenen disminueixi. Expliqueu dues mesures que contribueixin a la sostenibilitat dels aqüífers.

[Podeu utilitzar aquesta pàgina per a acabar de respondre a algun exercici.]

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat