Geografia — 2026, convocatòria ordinària

Juny 2026 · Sèrie 1 · Nou

Document oficial (PDF)

Exercici 1

Enunciat comú · Exercici 1, part 1 Enunciat comú · Exercici 1, part 2
Text de l'enunciat

Exercici 1

Observeu el mapa següent:

Població estrangera a Espanya (2021)

Font: Instituto Geográfico Nacional. Atlas Nacional de España [en línia].

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 1.1

Enunciat · Apartat 1.1, part 1
Text de l'enunciat

1.1. A partir de l’observació del mapa, expliqueu el patró de distribució geogràfica de la població estrangera a Espanya i indiqueu tres comunitats autònomes on la presència de població estrangera sigui clarament elevada.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.2

Enunciat · Apartat 1.2, part 1
Text de l'enunciat

1.2. Expliqueu quina relació hi ha entre la presència de població estrangera en unes zones i les activitats econòmiques que s’hi duen a terme.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.3

Enunciat · Apartat 1.3, part 1
Text de l'enunciat

1.3. La immigració s’ha convertit en un factor clau en l’evolució demogràfica i social d’Espanya des de finals del segle xx. L’arribada de població estrangera planteja reptes d’integració, però també oportunitats per al desenvolupament econòmic i territorial. Trieu UNA de les dues opcions següents (A o B). Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

Opció A. Enumereu tres impactes positius de la població estrangera atenent a la seva contribució a frenar el despoblament i a dinamitzar l’economia dels nuclis rurals.

Opció B. Proposeu tres mesures de política pública per a millorar la integració i aprofitar el potencial demogràfic i econòmic de la població estrangera en territoris amb baixa densitat de població.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 2

Enunciat comú · Exercici 2, part 1 Enunciat comú · Exercici 2, part 2
Text de l'enunciat

Exercici 2

Observeu el gràfic següent:

Exportacions de mercaderies i serveis als mercats mundials (Unió Europea, Estats Units i Xina), en percentatge (2019 i 2023)

Font: Gràfic traduït de Raymond Torres i Patricia Sánchez Juanino. «El comercio exterior y la inversión internacional de la UE ante la reglobalización». Cuadernos de Información Económica, núm. 300 [en línia] (maig-juny 2024).

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 2.1

Enunciat · Apartat 2.1, part 1 Enunciat · Apartat 2.1, part 2
Text de l'enunciat

2.1. El gràfic mostra el paper de la Unió Europea (UE) en el comerç internacional. Responeu a les qüestions següents:

a) Exposeu per què la UE té una quota d’exportacions de serveis superior a la de mercaderies. Relacioneu-ho amb el model econòmic de la UE.

b) Tenint en compte el paper de la UE en el comerç internacional, segons les dades representades al gràfic, expliqueu dos avantatges i dos reptes de la seva economia en el context actual de globalització.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 2.2

Enunciat · Apartat 2.2, part 1 Enunciat · Apartat 2.2, part 2
Text de l'enunciat

2.2. Actualment la UE és una organització supranacional complexa, formada per vint-iset estats amb interessos, nivells de desenvolupament i realitats territorials diversos. Responeu a les preguntes següents:

a) Quins van ser els sis països fundadors de la UE?

b) Anomeneu dues de les institucions fonamentals de la UE i digueu quina és la seva funció.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 3

Enunciat comú · Exercici 3, part 1 Enunciat comú · Exercici 3, part 2
Text de l'enunciat

Exercici 3

[2,5 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]

Fixeu-vos en la fotografia següent:

Eix comercial turístic a Benidorm (Alacant)

Font: Alicante Extra [en línia] (14 febrer 2025).

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 3.1

Enunciat · Apartat 3.1, part 1
Text de l'enunciat

3.1. A partir del que us suggereix la imatge, raoneu com penseu que incideix la massificació turística en el sector comercial d’una localitat.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.2

Enunciat · Apartat 3.2, part 1
Text de l'enunciat

3.2. Esmenteu tres característiques del turisme que rep un municipi com el que mostra la fotografia.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.3

Enunciat · Apartat 3.3, part 1
Text de l'enunciat

3.3. Enumereu tres possibles amenaces futures per a aquesta tipologia de turisme.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 4

Enunciat comú · Exercici 4, part 1
Text de l'enunciat

Exercici 4

[2,5 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,25 punts]

Llegiu el text següent:

Els pagesos tornen a la carretera: «Ens estan portant a la ruïna»

La pagesia catalana ha reprès les mobilitzacions territorials amb l’objectiu de denunciar la greu crisi del sector primari, centrada en aquesta ocasió en els conflictes de convivència amb la fauna salvatge i les amenaces biosanitàries. Centenars de tractors han bloquejat nodes estratègics de la xarxa viària, com l’Eix Transversal (C-25) a Gurb i Cervera, punts on la infraestructura logística convergeix amb les zones de producció agrícola i ramadera de la Catalunya central i la Segarra.

Les reivindicacions d’entitats com Unió de Pagesos i Asaja posen el focus en la sobrepoblació de senglars i cabirols. Des de la geografia rural, aquest fet s’analitza com una conseqüència de la pèrdua del mosaic agroforestal, que facilita que aquestes espècies actuïn com a vectors de malalties (grip aviària, pesta porcina o llengua blava) i destrueixin fins al 30 % de les collites. Per als pagesos, la gestió cinegètica actual és insuficient i amenaça la viabilitat econòmica de les explotacions, que reben unes indemnitzacions que consideren minses.

Un altre eix del conflicte és la vulnerabilitat de les fronteres sanitàries. El sector reclama la prohibició de l’entrada de boví procedent de França per a evitar brots de dermatosi nodular, i exigeix controls fronterers més estrictes per a garantir la sobirania i la seguretat alimentàries. Tot i que el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha promès celeritat en el pagament dels ajuts pendents, la mobilització subratlla un malestar estructural: la percepció que el sector primari està arribant al límit de la seva resistència davant de riscos ambientals i sanitaris que el territori ja no pot absorbir.

Font: Adaptació feta a partir del text d’Arnau Urgell. «Els pagesos tornen a la carretera: “Ens estan portant a la ruïna”». Nació Digital. Impacte [en línia] (29 desembre 2025).

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 4.1

Enunciat · Apartat 4.1, part 1
Text de l'enunciat

4.1. L’autor del text fa referència a la necessitat que té la pagesia de buscar una solució a alguns dels seus problemes. Esmenteu quatre idees principals que s’exposen en el text i expliqueu dos problemes que s’hi plantegen i com afecten la pagesia catalana.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.2

Enunciat · Apartat 4.2, part 1 Enunciat · Apartat 4.2, part 2
Text de l'enunciat

4.2. La pagesia està enmig d’una crisi multicausal en què convergeixen diversos factors.

a) Assenyaleu quatre dels principals problemes que afecten la pagesia catalana.

b) Esmenteu dues causes que expliquin la sobrepoblació dels animals que la pagesia considera una plaga, com els senglars o els cabirols.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.3

Enunciat · Apartat 4.3, part 1 Enunciat · Apartat 4.3, part 2 Enunciat · Apartat 4.3, part 3 Enunciat · Apartat 4.3, part 4 Enunciat · Apartat 4.3, part 5
Text de l'enunciat

4.3. Justifiqueu si l’afirmació següent és vertadera o falsa: «Com a societat, ens podem permetre perdre pagesos, vistos com a productors d’aliments, perquè si som una societat terciaritzada podem comprar l’aliment a altres països.» Aporteu, com a mínim, dos arguments que fonamentin la vostra posició.

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat