Exercici 4 · Història de l'art 2026, convocatòria ordinària

Exercici 4. Art: espai, natura i ciutat

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a les qüestions corresponents. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

A partir de la lectura d’aquest article, responeu a les preguntes que hi ha a continuació.

Egipte s’emporta la seva primera victòria en la batalla per recuperar peces museístiques

El debat de la descolonització s’ha revifat després de l’obertura del Gran Museu Egipci: el país àrab reclama la devolució de peces com la pedra de Rosetta o el bust de Nefertiti

El patrimoni museístic global ha viscut, en els darrers anys, una onada de repatriacions sense precedents. Si els segles xviii, xix i xx es van caracteritzar per la concentració de peces de gran valor procedents del conegut com a Sud global als principals museus d’Europa i de Nord-amèrica, el xxi està sent el segle del seu retorn als països d’origen.

Al debat de la descolonització s’hi ha sumat, ara, Egipte, que, després d’haver inaugurat el tan desitjat Gran Museu Egipci (GEM), ha exigit a museus europeus la devolució de diverses de les seves peces originàries. I en aquest sentit, la primera victòria ha arribat des dels Països Baixos. El seu Ministeri de Cultura ha anunciat recentment que un bust de pedra d’època faraònica tornarà al país àrab en els pròxims mesos: «L’escultura Bust d’un alt funcionari de la dinastia de Tutmosis III. El Govern dels Països Baixos s’ha compromès a retornar-lo a Egipte.

té un gran significat per a la identitat d’Egipte.»

La comunitat internacional espera, ara, que el Regne Unit, Alemanya i França imitin el moviment: en aquests tres països es troben la pedra de Rosetta, el bust de Nefertiti i el zodíac de Dandara, respectivament. «No es pot continuar ignorant els països que reclamen el seu patrimoni cultural», assenyala Jeannette Plummer Sires, arqueòloga i curadora. «Els arguments que normalment s’utilitzen per a rebutjar aquestes reclamacions tenen a veure amb la infraestructura: es creu que aquests museus no tenen els coneixements per a custodiar el seu propi material. Però la creació del GEM desmunta aquest argument», afegeix.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Constanza V. Paura. «Egipto logra su primera victoria en la batalla por recuperar piezas museísticas». National Geographic [en línia] (14 novembre 2025)

a) A banda dels retrats citats a l’article, el de l’alt funcionari i el de Nefertiti, esmenteu dues obres més que siguin representatives de l’art egipci de l’època dels faraons.

b) Creieu que les obres d’art egipci haurien de retornar al seu país d’origen? O penseu que és millor que continuïn en els museus de grans capitals europees? Justifiqueu la resposta de manera breu.

OPCIÓ B

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) està preparant una exposició temporal sobre el Modernisme a Catalunya per a contextualitzar la celebració del primer centenari de la mort d’Antoni Gaudí (1926-2026). Com a estudiant en pràctiques del Departament de Documentació del museu, heu presentat una proposta que inclou les obres següents.

Justifiqueu breument la vostra elecció explicant les principals característiques formals i conceptuals del Modernisme a través de l’anàlisi de les obres escollides i les raons per les quals aquest moviment artístic va tenir un desenvolupament important a Catalunya.

Gaspar Homar, mobiliari de la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner (1905)

Ramon Casas, L’automòbil (1901)

Miquel Blai, Els primers freds (1892) Adrià Gual, Llibre d’hores (1899)

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.