Història — 2025, convocatòria extraordinària

Setembre 2025 · Sèrie 3 · Nou

Document oficial (PDF)

Exercici 1

Enunciat comú · Exercici 1, part 1 Enunciat comú · Exercici 1, part 2 Enunciat comú · Exercici 1, part 3
Text de l'enunciat

Exercici 1. Anàlisi crítica de fonts

Observeu les dues portades següents i responeu a les tres qüestions que es plantegen a continuació.

Portada A. La premsa i el canvi polític: la Guerra Civil a Catalunya.

Font: La Vanguardia [Barcelona] (25 gener 1939).

Portada B. La premsa i el canvi polític: els inicis del franquisme a Catalunya.

Font: La Vanguardia [Barcelona] (27 gener 1939). Nota: El titular de la portada en català seria: «Barcelona per a l’Espanya invicta de Franco».

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 1.1

Enunciat · Apartat 1.1, part 1
Text de l'enunciat

1.1. Identifiqueu el context i les idees fonamentals de la portada A.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.2

Enunciat · Apartat 1.2, part 1
Text de l'enunciat

1.2. Identifiqueu el context i les idees fonamentals de la portada B.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.3

Enunciat · Apartat 1.3, part 1
Text de l'enunciat

1.3. Expliqueu què ha passat entre la primera i la segona portada del diari La Vanguardia, i reflexioneu sobre la funció propagandística dels mitjans i el paper que tenen en les diferents conjuntures polítiques.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 2

Enunciat · Exercici 2, part 1
Text de l'enunciat

Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.

[2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l’ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats]

OPCIÓ A

Expliqueu a un company de classe com era la lluita obrera a Catalunya en el context econòmic i social des de la Primera Guerra Mundial fins al cop militar del 1923. En la vostra explicació cal que utilitzeu els cinc termes següents d’una manera adequada: Salvador Seguí, CNT, pistolerisme, llei de fugues i Sindicats Lliures.

OPCIÓ B

Formeu part de la classe burgesa de Barcelona el 1888 i heu d’explicar a un fabricant estranger amb qui manteniu negocis quin tipus de forces estan excloses del sistema polític de la Restauració, així com les raons per les quals se les margina. En la vostra explicació cal que utilitzeu d’una manera adequada els cinc termes següents: republicanisme, carlisme, Pablo Iglesias, estabilitat del sistema i torn dinàstic.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 3

Enunciat · Exercici 3, part 1
Text de l'enunciat

Exercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s’hi planteja.

OPCIÓ A

Exposeu d’una manera sintètica els trets principals i les grans diferències entre les constitucions del 1876 i del 1931, i feu una breu reflexió sobre les raons per les quals una de les dues es va considerar democràtica i l’altra no.

OPCIÓ B

Compareu resumidament l’obra de govern de la Mancomunitat i la de la Generalitat republicana, i reflexioneu sobre la naturalesa política d’aquestes dues institucions fent referència a com van ser suprimides.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 4

Enunciat comú · Exercici 4, part 1
Text de l'enunciat

Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers

Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu qüestions següents, tenint en compte els contextos històrics proposats.

[2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Context històric: Visiteu Espanya com a turista l’any 1973 i, quan torneu al vostre país, voleu explicar la situació econòmica i política que heu observat. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 4.1

Enunciat · Apartat 4.1, part 1
Text de l'enunciat

4.1. El Pla d’estabilització del 1959 va ser

a) un conjunt de mesures per a sanejar l’economia.

b) un pla de reforma agrària.

c) un acord amb els països europeus que permetia rebre ajudes.

d) un programa de reformes socials.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.2

Enunciat · Apartat 4.2, part 1
Text de l'enunciat

4.2. El sector que s’oposa a qualsevol tipus de reforma en la darrera etapa del franquisme s’anomena

a) Els irreductibles.

b) El búnquer.

c) La OJE.

d) postfranquisme.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.3

Enunciat · Apartat 4.3, part 1
Text de l'enunciat

4.3. El creixement econòmic a la dècada dels seixanta va ser possible gràcies

a) a l’ajuda del Pla Marshall.

b) a les inversions estrangeres, el turisme i les remeses de divises de l’emigració.

c) a la vinculació estretíssima amb els països europeus de l’entorn.

d) als bons resultats finals de l’autarquia.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.4

Enunciat · Apartat 4.4, part 1
Text de l'enunciat

4.4. La figura política de relleu assassinada el 1973 i que ha provocat una crisi en el règim ha estat

a) Blas Piñar.

b) Luis Carrero Blanco.

c) Melitón Manzanas.

d) Joan de Borbó.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.5

Enunciat · Apartat 4.5, part 1 Enunciat · Apartat 4.5, part 2
Text de l'enunciat

4.5. El sector «tecnòcrata» ha dut a terme

a) la modernització de les forces armades gràcies a tècnics soviètics.

b) la lliure sindicació.

c) la prohibició d’instaŀlar bases militars americanes.

d) els Plans de Desenvolupament.

Context històric: Heu format part de les Brigades Internacionals a Catalunya durant la Guerra Civil. Quan torneu al vostre país voleu explicar els fets al vostre entorn. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé al que heu viscut.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.6

Enunciat · Apartat 4.6, part 1
Text de l'enunciat

4.6. El factor militar que va permetre el bombardeig de diverses ciutats catalanes va ser

a) la inexistència de bateries antiaèries.

b) la situació estratègica de l’aviació italiana a l’illa de Mallorca.

c) el fet que els republicans no tenien aviació.

d) el concurs decisiu de l’aviació alemanya.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.7

Enunciat · Apartat 4.7, part 1
Text de l'enunciat

4.7. La dirigent anarquista catalana que va arribar a ser ministra de Sanitat i Assistència Social en el Govern republicà es deia

a) María de Maeztu.

b) Frederica Montseny.

c) Dolores Ibárruri.

d) Francesca Bonnemaison.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.8

Enunciat · Apartat 4.8, part 1
Text de l'enunciat

4.8. El nom que va adoptar l’enfrontament viscut el 1937 als carrers de Barcelona entre dues concepcions sobre la guerra i el canvi polític va ser

a) processos de Barcelona.

b) fets de la Fatarella.

c) fets del Palau Sant Jordi.

d) fets de Maig.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.9

Enunciat · Apartat 4.9, part 1
Text de l'enunciat

4.9. Un dels organismes principals del poder popular a Catalunya després de l’intent de cop d’estat va ser

a) el Bloc Obrer i Camperol.

b) el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

c) l’Ajuntament de Barcelona.

d) la Comissió d’Indústries de Guerra.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 4.10

Enunciat · Apartat 4.10, part 1
Text de l'enunciat

4.10. Les tropes franquistes van entrar a Catalunya per primer cop

a) el gener del 1939 per Barcelona.

b) el 19 de juliol de 1936 per Barcelona.

c) entre el març i l’abril del 1938 per Lleida.

d) a començaments del 1937 per l’Ebre.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat