Exercici 4 · Història 2026, convocatòria extraordinària

4.1. La derrota dels exèrcits espanyols el 1898 suposà la pèrdua de la sobirania espanyola a Cuba, Puerto Rico i Filipines. Una de les conseqüències va ser la formació d’un primer govern regeneracionista presidit pel polític conservador Francisco Silvela, que va incorporar com a ministre de la Guerra

a) el general Camilo Cienfuegos.

b) el general Camilo García de Polavieja.

c) el general Francisco Franco.

d) el general Miguel Primo de Rivera.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.2. Antonio Maura, líder conservador i president del Consell de Ministres entre el 1907 i el 1909, va anomenar el seu projecte governamental de regeneració política

a) Revolución de los notables.

b) España con honra.

c) Gloriosa revolución.

d) Revolución desde arriba.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.3. Entre el 1906 i el 1907, davant de les propostes regeneracionistes de liberals i conservadors, va sorgir a Catalunya una plataforma i coalició electoral regeneracionista amb el nom de

a) Solidaritat Obrera.

b) Solidaritat Catalana.

c) Solidaritat Burgesa.

d) Solidaritat Republicana.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.4. Després dels esdeveniments revolucionaris de la Setmana Tràgica del 1909 i de la caiguda del govern conservador d’Antonio Maura, el nou govern liberal presidit per José Canalejas va aprovar, el 1910, una llei que limitava l’establiment de nous ordes religiosos. Amb quin nom va ser coneguda aquesta llei?

a) Llei de jurisdiccions religioses.

b) Llei dels altars.

c) Llei de mancomunitats religioses.

d) Llei del cadenat.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.5. El govern conservador d’Eduardo Dato va aprovar el desembre del 1913 una llei per la qual es possibilitava la unió de diputacions provincials per a fer-se càrrec d’alguns serveis públics. Com va ser coneguda aquesta llei?

a) Llei de mancomunitats provincials.

b) Llei de diputacions provincials.

c) Llei de protecció provincial.

d) Llei de descentralització provincial.

Context històric: Com a treballador d’una fàbrica a la Catalunya del 1875-1900, viviu d’una manera intensa els diferents moviments de protesta i reivindicació social del moment. Voleu adherir-vos a alguna de les organitzacions sindicals existents i necessiteu conèixer-ne els noms i les seves diferents estratègies reivindicatives. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s’ajusti més bé a cada opció obrerista.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.6. El 1888 el socialisme marxista espanyol va crear el sindicat de

a) la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.

b) la Confederació General del Treball.

c) la Confederació Nacional del Treball.

d) la Unió General de Treballadors.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.7. Qui va ser el president del Partido Socialista Obrero Español entre el 1888 i el 1925?

a) Pablo Iglesias.

b) Paul Lafargue.

c) Vladímir Iglesias.

d) Anselmo Lorenzo.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.8. L’estratègia dels sectors anarquistes partidaris de l’acció violenta era coneguda com a

a) propaganda pel fet.

b) propaganda a mort.

c) propaganda de les bombes.

d) propaganda de les pistoles.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.9. El 1896, quin atemptat anarquista va tenir com a objectiu l’Església catòlica?

a) L’atemptat contra el bisbe Josep Torras i Bages.

b) L’atemptat a l’església de la Sagrada Família.

c) L’atemptat a la processó del Corpus de Barcelona.

d) L’atemptat contra l’arquebisbe de Saragossa.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

4.10. Amb quin nom van ser coneguts els judicis celebrats a Barcelona el 1896, en què seixanta-set anarquistes van ser acusats (cinc d’ells condemnats a mort) de ser els responsables de la cadena d’atemptats que van tenir lloc a la capital catalana al llarg dels anys noranta del segle xix?

a) Processos del Liceu.

b) Processos de Barcelona.

c) Processos de la Ciutadella.

d) Processos de Montjuïc.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.