Literatura catalana — 2024, convocatòria ordinària

Juny 2024 · Sèrie 1 · Antic

Document oficial (PDF)

Exercici 1

Enunciat · Exercici 1, part 1
Text de l'enunciat

1. Digueu de quines tragèdies gregues clàssiques parteix Antígona, de Salvador Espriu, i expliqueu com adapta l’autor el mite per reflexionar sobre el context històric i polític de redacció de l’obra.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 2

Enunciat · Exercici 2, part 1
Text de l'enunciat

2. Presenteu breument els personatges masculins següents de la noveŀla Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany: Feliu Tobies, Agustí Turull, Esteve Plans, Benito Garrido i Adrien. Centreu-vos en el personatge d’Esteve Plans, descriviu-lo i expliqueu quina relació té amb la protagonista.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 3

Enunciat · Exercici 3, part 1
Text de l'enunciat

3. Expliqueu quins són els aspectes literaris i ideològics més rellevants de la secció «Visions», de Visions & Cants, de Joan Maragall. Relacioneu-ho amb les altres seccions del llibre.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 4

Enunciat · Exercici 4, part 1 Enunciat · Exercici 4, part 2
Text de l'enunciat

4. El tema principal de L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol, és el conflicte entre la Prosa i la Poesia. Expliqueu de quin conflicte es tracta i quin significat tenen aquests dos símbols a partir dels dos personatges que més clarament els representen.

Segona part

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 5

Enunciat comú · Exercici 5, part 1
Text de l'enunciat

1. Comenteu aquest fragment de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat a)

Enunciat · Apartat a), part 1
Text de l'enunciat

)

a) La situació del fragment en l’argument de la noveŀla.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat b)

Enunciat · Apartat b), part 1
Text de l'enunciat

) g g

b) L’oposició entre els dos personatges femenins.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat c)

Enunciat · Apartat c), part 1 Enunciat · Apartat c), part 2
Text de l'enunciat

) p p g

c) El punt de vista narratiu.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

La Teresa se’n va sense fer soroll. La seva mà resseca, de senyora que no desdenya de feinejar com una minyona, mà de verge de quaranta anys, gira el pestell i tanca darrere seu amb suavitat conventual.

Tot just és a la part de fora que dubta un segon, i s’ajup a mirar pel forat del pany. Veu 5 la Laura dreta al mig de la cambra, que ha començat a llevar-se el vestit. A la lluna del mirall, sota les irradiacions de la llum, compareix la nuesa rosada de la forastera, dins la lleu guarda de les robes íntimes, brodades, talment com la Teresa no hauria pogut sospitar-ne l’existència, ni menys que hi hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s’hi. S’abriga amb les flonjors del barnús tebi, com si sortís del bany, i es contempla al mirall. El somriure li 10 torna al llavi quan fa lluir el brillant de l’anell, a la manera d’una alosa encisada. Es posa la mà al pit, decanta el cap i s’estufa el cabell.

La Teresa ja en té prou. Es redreça, la boca contreta i la mà closa sobre el pit cast que no ha rebut mai el contacte del sol i ben poc de l’aigua.

[Podeu continuar escrivint a partir de la pàgina 9.]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 6

Enunciat comú · Exercici 6, part 1
Text de l'enunciat

2. Comenteu el poema «Cançó de fer camí», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat a)

Enunciat · Apartat a), part 1
Text de l'enunciat

)

a) La contextualització del poema en la secció i la part del llibre on s’inclou.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat b)

Enunciat · Apartat b), part 1
Text de l'enunciat

) p p

b) Els principals aspectes formals i retòrics.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat c)

Enunciat · Apartat c), part 1 Enunciat · Apartat c), part 2
Text de l'enunciat

) p p p

c) El tema del poema i com s’articula en l’ús de les formes verbals.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Cançó de fer camí

Per a la Marina

Vols venir a la meva barca? —Hi ha violetes, a desdir! anirem lluny sense recança 4 d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança —i serem dues, serem tres. Veniu, veniu, a la nostra barca, 8 les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços —i serem quatre, serem cinc!— i els nostres ulls, estels esparsos, 12 oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat. Sí, serem vint, serem quaranta, 16 amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s’escamparà la vida 20 com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. 24 Juntes farem nostra la nit.

Espai pera les etiquete s

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat