Exercici 3 · Literatura catalana 2025, convocatòria extraordinària

Exercici 3

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent.

OPCIÓ A

Comenteu el poema «Vuit de març», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La posició que ocupa el poema en el conjunt de l’obra.

b) Els principals aspectes formals i figures retòriques del poema.

c) Les imatges i els símbols del poema que apareixen al llarg de l’obra.

Vuit de març

Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat.

Hereves de les dones 5 que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. 10 Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina, el sabó i el blauet, els pots i les cassoles, 15 el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó. 20 I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama 25 sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans.

El fum dibuixarà l’inici de la història 30 com una heura de joia entorn del nostre cos

i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons 35 que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament. 40

OPCIÓ B

Comenteu aquest fragment de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació i la contextualització del fragment en l’argument de l’obra.

b) La presència de la boira en el fragment i en la resta de la noveŀla.

c) La veu narrativa de la noveŀla: quina mena de narrador és i quines característiques té.

Surt de pressa; comença l’encalç entre la boira… Boira de novembre, boira amable que l’abriga, l’acull, l’esfuma i potser la fa invisible als ulls de les bones persones de Comarquinal, malgrat ésser ulls que travessen les tenebres, penetrants a la manera d’aquell pampallugueig verdós que, llavors, de joveneta, projectà 5 l’ombra dels pulmons de la seva mare damunt un vidre translúcid. Fugir!, cercar la pau, sigui on sigui, cap enllà d’aquella ombra negra que la boira tenyeix de color d’absenta. S’hi acosta. No res; és l’hospici; més enllà l’asil de Sant Vicenç, amb tants quadrets de finestres, pupiŀles negres que la sotgen, que li barren el pas. Més enllà una resplendor. Horror!; és la plaça, voltada d’arcades: boques obertes a punt de riure, a punt de malparlar, de retreure-li 10 que és la forastera indesitjable, la barcelonina sarnosa, una pobra, una perduda, una carn mísera! Carn mísera, que els ullets dels homes de les Aulines valoraven amb mirades de ramader al mercat, carn venuda a canvi de vestits i de brillants a un amo voluble, que ho pot comprar tot amb els seus diners; carn que ha sentit l’escalfor de les mans impúdiques d’un mig sant amb ulleres verdes, que maleí el fill i ha deixat morir la filla per conveniències 15 mercantils; carn que ha sofert la pressió de les mans d’un home amb egoisme d’amant, carn que conté una ànima abandonada de Déu…

Morir! No sentir riure ni parlar ni acompanyar rosaris confegits per boques negres de pecats.

Comprovació:

2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.