←

Exercici 3 · Literatura catalana 2026, convocatòria ordinària

Enunciat, part 1 Enunciat, part 2 Enunciat, part 3 Enunciat, part 4 Enunciat, part 5 Enunciat, part 6
Text de l'enunciat

Exercici 3

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i desenvolupeu el comentari de text corresponent. Indiqueu a la portada de l’examen l’opció escollida.

OPCIÓ A

Comenteu aquest fragment de «Senyora mort, carta de Miquel Garrigues», d’El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La veu narrativa: qui parla i a qui s’adreça.

b) Les característiques principals de la llengua literària.

c) El tractament del tema de la mort.

Senyora Mort: vostè sap millor que el més eixerit dels savis que la gent d’aquest món —vull dir, entenguem-nos, el del cantó dels vius— no tenim manera d’esbrinar el destí ni d’assabentar-nos amb anticipació de l’hora del nostre traspàs. Barrina, caviŀla, dona-hi voltes, tantes com vulguis: acabes marejadet i no en treus mai l’entrellat. Així doncs, enqui- 5 merat per aquesta incertesa, dicto la present al meu amic Miquel Dalmau, la Clenxa, un dels barbers de la vila, xicot molt repolit i d’allò més sabut en coses de lletra, al revés de mi, que sempre vaig ser un sapastre fet i dret per als estudis; la dicto avui, sense esperar a demà, no sigui cas que, per desídia o galvana, se me’n vagi tot en orris i em quedi de soldat de peu. De més verdes n’he vist madurar; encara no fa un any —a l’abril serà l’aniversari—, en aquesta 10 mateixa taula del Cafè de la Granota on ara ens trobem la Clenxa i jo, l’oncle Campells, un homenàs de ferro colat que pareixia que no s’havia de morir mai de la vida, va cascar-la de sobte mentre jugava a la botifarra. I no es pensi que és l’únic. De casos semblants li’n contaria a cabassos; es quedaria esglaiadeta.

OPCIÓ B

Comenteu el poema «Rails i més rails», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La situació del poema en la història amorosa i el moment precís que vol representar.

b) Els aspectes formals.

c) La relació amb altres poemes del llibre.

Rails i més rails rails i més rails —i més rails i més rails— (la xemeneia fa el seu nom blanc en marxa) jo resto pres per la xarxa dels rails: cor i desig com unes mans lligades

(si xiula fort penso que m’ha cridat) —perquè enyora l’amant i jo l’amor del cos i el de l’amor només de l’estimada i ara imagino el seu bes i el seu braç i és sols l’agulla dels rails i la màquina

MÉS RAILS QUE VOLS D’OCELL

LA MATINADA CLARA

Comprovació i 2a correcció:

3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no disponible. Obre la solució oficial (PDF).

Veure l'examen sencer Document oficial