Apartat 2.2 · Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria ordinària

2.2. La narradora té una filla, que es diu Elvira i que apareix esmentada en el darrer paràgraf del text. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre què devia explicar la Delina a la narradora sobre l’Elvira que va deixar-la esglaiada.

OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d’un producte d’aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s’ha produït una carn per al consum públic i no se n’ha aprovat la comercialització en cap país, els primers productes estan molt avançats i seran, probablement, derivats de carn picada. Un objectiu a llarg termini és l’obtenció de teixit muscular completament desenvolupat.

Entenem com a carn el teixit muscular que forma part de l’estructura d’un animal. La carn artificial o carn conreada, també coneguda com a carn in vitro o carn de laboratori, és la que no prové directament del cos d’un animal (és a dir, que com a òrgan muscular mai no ha format part d’un animal), sinó que prové del cultiu de cèŀlules musculars que n’han estat extretes prèviament.

La carn conreada no s’ha de confondre amb la carn d’imitació o carn vegetal, que és un producte vegetarià elaborat a partir de proteïna vegetal (soia, quinoa, pèsols, blat…). Actualment, diversos projectes intenten conrear aquest tipus de carn experimentalment. Cal tenir present, però, l’enorme dificultat d’obtenir un producte que s’assembli a la carn convencional pel que fa a les seves propietats organolèptiques, ja que molts compostos que s’acumulen en el múscul no es produeixen en aquest òrgan, sinó que deriven de components de l’alimentació de l’animal que han estat digerits i modificats per òrgans no musculars. Tret que s’afegeixin específicament al medi de cultiu i que siguin assimilats per les cèŀlules, aquests compostos estarien absents en la carn conreada i influirien en els processos que en determinen tant el sabor, la textura i el color com els aspectes nutricionals. També caldria tenir en compte que, després que l’animal és sacrificat, una sèrie de reaccions químiques donen a la carn certes propietats pel que fa a la formació de precursors de sabor.

El procés de desenvolupar carn in vitro implica extreure cèŀlules mare i aplicar una proteïna que ajudi les cèŀlules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Després d’obtenir les primeres cèŀlules ja no es necessiten més animals, com succeeix amb la producció de cultius de iogurt.

La producció artificial de carn crea un enorme debat ètic i moral amb importants repercussions econòmiques i socials. D’una banda, no s’ha investigat prou si la ingesta d’un producte basat en la multiplicació ceŀlular accelerada pot tenir riscos per a la salut. De l’altra, els defensors dels drets dels animals estan a favor de la producció de carn conreada perquè no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Gràcies a aquest producte, no caldria criar animals de manera extensiva per poder fer front a la demanda actual de carn. Així, es reduiria la matança d’animals per al consum, ja que no seria necessari criar-los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment.

El cultiu in vitro de la carn sembla que, en un futur no gaire llunyà, pot obrir un nou horitzó en l’alimentació i, a més a més, pot esdevenir un incentiu per a altres sectors alimentaris com ara el de la fruita o el peix.

Adaptació feta a partir del text de Marc Gil. «La carn artificial (I) i (II)».

Diari d’Andorra [en línia] (22 i 27 setembre 2021)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.