Llengua catalana i literatura — 2023, convocatòria ordinària

Juny 2023 · Sèrie 1 · Antic

Document oficial (PDF)

Exercici 1

Enunciat comú · Exercici 1, part 1
Text de l'enunciat

1. Comprensió lectora [4 punts en total]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 1.1

Enunciat · Apartat 1.1, part 1
Text de l'enunciat

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) Joe Galàxia escriu, quan està a punt de morir, a una senyora de

Berga.

b) La dona de Joe Galàxia era molt prima.

c) Per les seves actuacions, Joe Galàxia i la seva parella cobraven molts diners.

d) En la funció, Joe Galàxia i la seva dona travessaven una roda de foc.

e) Mai no calia fer cap adaptació al canó.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.2

Enunciat · Apartat 1.2, part 1
Text de l'enunciat

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Dispersaran, dissoldran:

b) Caviŀlacions, preocupacions:

c) Enlluernador, vistós:

d) Agradava, plaïa:

e) Aterridora, atroç:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.3

Enunciat · Apartat 1.3, part 1
Text de l'enunciat

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys; però, de retruc, en desvetllaran d’altres sense, en definitiva, aclarir-ne cap»:

b) «Mal m’està el dir-ho, però tot havia estat ideat i fet per mi, que sempre he tingut la mà trencada per a les coses mecàniques»:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.4

Enunciat · Apartat 1.4, part 1
Text de l'enunciat

1.4. Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què l’actuació que feien els artistes en el circ comportava un risc.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.5

Enunciat · Apartat 1.5, part 1
Text de l'enunciat

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

d l d f d

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.5.1

Enunciat · Apartat 1.5.1, part 1
Text de l'enunciat

q

1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu quines diferències de caràcter hi ha entre en Quimet i l’Antoni, els dos marits de la Natàlia, a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 2.2

Enunciat · Apartat 2.2, part 1 Enunciat · Apartat 2.2, part 2
Text de l'enunciat

2.2. El fragment que heu llegit, narrat per Joe Galàxia, es tanca amb les paraules següents: «Ara arribem a la part més esfereïdora». Basant-vos en el que es diu en el text, escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quin és l’episodi esfereïdor que imagineu que devia haver succeït.

OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El llançament el 1957 del primer satèŀlit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.

La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. Els sis primers vols del programa Apollo van ser llançaments de prova no tripulats i l’Apollo 11 va ser la cinquena missió tripulada del programa. Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.

La tripulació de l’Apollo 11 la formaven el comandant de la missió, Neil Armstrong, de trentavuit anys —civil, tot i que veterà de la guerra de Corea—, i dos pilots militars, Buzz Aldrin, de trenta-nou anys i pilot de la missió lunar, i Michael Collins, de trenta-vuit anys i pilot del mòdul de comandament. Tots tres havien sigut la tripulació de reserva de l’Apollo 8. Tenien personalitats molt diferents. Armstrong era força reservat i defugia el paper de protagonista, i estava més interessat en els aspectes tècnics del viatge que en la seva transcendència històrica, tot i que va pronunciar una frase per a la posteritat: «És un petit pas per a un home però un gran salt per a la humanitat». Doctorat pel MIT, Aldrin tenia una mentalitat analítica i científica i li va tocar ser el segon home a deixar la seva petjada sobre la Lluna. Michael Collins, que va ser l’únic que no va caminar sobre la superfície lunar perquè es va quedar al mòdul de comandament, orbitant la Lluna, va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació.

2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts. Quan el mòdul lunar de l’Apollo 11 va aterrar a la Lluna sobre la plana coneguda com a Mare Tranquillitatis (mar de la Tranquiŀlitat), començava a clarejar.

L’arribada de l’home a la Lluna es pot considerar el primer espectacle global, i va congregar a tot el món cinc-cents trenta milions d’espectadors davant del televisor per veure un borrós Neil Armstrong en blanc i negre posant un peu sobre la Lluna.

Adaptació feta a partir del text de Lara Bonilla. «Fins a la Lluna i més enllà».

Ara [en línia] (15 juliol 2019)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 3

Enunciat comú · Exercici 3, part 1
Text de l'enunciat

1. Comprensió lectora [4 punts en total] d ll

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 1.1

Enunciat · Apartat 1.1, part 1
Text de l'enunciat

p [ p ] 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) L’Apollo 11 va ser la primera missió tripulada a l’espai.

b) La Unió Soviètica va ser el primer país a enviar un home a tripular una nau espacial.

c) Els tres pilots de l’Apollo 11 tenien trenta-vuit anys.

d) Edwin Aldrin va romandre a la nau, orbitant la Lluna.

e) Tots tres astronautes van rebre la mateixa atenció per part dels mitjans de comunicació.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.2

Enunciat · Apartat 1.2, part 1
Text de l'enunciat

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Intimidació:

b) Distintiu, insígnia:

c) Evitava:

d) Importància:

e) Reunir, aplegar:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.3

Enunciat · Apartat 1.3, part 1
Text de l'enunciat

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «El llançament el 1957 del primer satèŀlit artificial, l’Sputnik 1, per part de la

Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça»:

b) «2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts»:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.4

Enunciat · Apartat 1.4, part 1
Text de l'enunciat

1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què en l’article s’afirma que la missió de l’Apollo 11 tenia un abast científic limitat.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.5

Enunciat · Apartat 1.5, part 1
Text de l'enunciat

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

f d l l f d l f l

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.5.1

Enunciat · Apartat 1.5.1, part 1
Text de l'enunciat

q

1.5.1. Comenteu aquesta frase de la Cecília, que forma part de la conversa final que té amb en Vergés, a l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter: «L’àliga deixa el galliner, per sempre…»

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 2.2

Enunciat · Apartat 2.2, part 1 Enunciat · Apartat 2.2, part 2
Text de l'enunciat

2.2. El text recorda l’arribada dels tripulants de l’Apollo 11 a la Lluna, que tingué lloc l’any 1969. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què valoreu la importància i les aportacions dels viatges a l’espai.

PART COMUNA

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 5

Enunciat comú · Exercici 5, part 1
Text de l'enunciat

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 3.1

Enunciat · Apartat 3.1, part 1
Text de l'enunciat

3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.1.1

Enunciat · Apartat 3.1.1, part 1
Text de l'enunciat

3.1.1. Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys. ☐ complement agent ☐ complement o objecte directe ☐ atribut ☐ complement de l’adjectiu

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.1.3

Enunciat · Apartat 3.1.3, part 1
Text de l'enunciat

p

3.1.3. Van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. ☐ complement del nom ☐ complement o objecte directe ☐ subjecte ☐ complement circumstancial (o adjunt)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.2

Enunciat · Apartat 3.2, part 1
Text de l'enunciat

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) Després de _____________ de temps sense veure’l, m’adono que continua

_____________ loquaç com sempre. (tan / tant)

b) No t’amoïnis _____________ pels diners. No et costarà _____________ tornar-ho a imprimir. (gens / res)

c) Li vaig dir _____________ tingués una mica de paciència i em va demanar per

_____________. (què / que)

d) No diu _____________ ruqueries; hauria estat millor que no hagués vingut,

_____________ volia intervenir en el programa. (sinó / si no)

e) Hi eren _____________ tots. Sols no hi van anar els que no es trobaven

_____________. (gaire bé / gairebé)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.3

Enunciat · Apartat 3.3, part 1
Text de l'enunciat

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) Ja em diràs per què vols que ho _____________ (fer) ells si no són les persones més indicades per a dur a terme aquesta missió.

b) Aquests pastissers ara sempre es _____________ (lluir) molt amb els pastissos que fan.

c) Endavant. _____________ (escollir) el vestit que t’agradi més.

d) La Maria s’ha passat el matí _____________ (coure) els caragols ben a poc a poc.

e) Vigileu! No _____________ (voler) anar tan de pressa, que caureu!

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.4

Enunciat · Apartat 3.4, part 1
Text de l'enunciat

3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. Encara que va insistir molt perquè anés al casament, vaig decidir que no volia passar per aquest tràngol insuportable.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.5

Enunciat · Apartat 3.5, part 1 Enunciat · Apartat 3.5, part 2 Enunciat · Apartat 3.5, part 3 Enunciat · Apartat 3.5, part 4 Enunciat · Apartat 3.5, part 5 Enunciat · Apartat 3.5, part 6 Enunciat · Apartat 3.5, part 7
Text de l'enunciat

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs o substantius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Van arribar al restaurant, i es van _____________ tot seguit. (taula)

b) Té una absoluta _____________ per a prendre decisions. (inepte)

c) Va actuar amb _____________ i al final va aconseguir el seu propòsit. (perseverar)

d) La _____________ d’aquest llibre és molt acurada. (imprimir)

e) Tot i que sovint s’_____________ de la seva germana, mai no ho va arribar a demostrar. (gelós)

Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Proves d’accés a la universitat

Llengua catalana i literatura

Sèrie 5

Quadre de tria d'opció

2023

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de l’alumne/a

Qualificació TR

1. Comprensió lectora

1.1

1.2

1.3

1.4

1.5

2. Expressió escrita

2.1

2.2

3. Reflexió lingüística

3.1

3.2

3.3

3.4

3.5

Suma de notes parcials

Descompte per faltes

Total

Qualificació final

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues opcions.

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Primavera i tardor, quan ha plogut prou i el sol ha escalfat, neixen a corrua, als prats, dues classes de bolets bons per menjar. Els uns són de color terra, d’aparença fràgil, amb la tija llarga i dreta i un barretet de paraigua que té per sota un llibre espès de fulls. Els altres són blancs i molt aclofats a primer cop d’ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i, també, tots dos es deixen assecar en porgadors i són una preciosa reserva per a l’hivern quan no n’hi ha. Secs, perden en gran part l’olor i el pes. Un sol grapadet dóna un gust exceŀlent a l’arròs o a qualsevol guisat de conill, de pollastre o de carn.

Pels prats de vora el poble se’n feien, sobretot carreretes, però no en gran quantitat; quan anàvem a aviar o a girar l’aigua al tros, cadascú aprofitava per fer les dels seus prats. Però per tenir-ne tot l’any calia fer una sortida d’un dia.

Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.

Jo m’havia trobat abans amb la Delina i havíem arreplegat dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la berena. Pa amb pernil. D’aigua, massa que en trobaríem.

Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar, però, quan va començar la pujada, aviat es van parar les llengües per no quedar sense alè.

M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la iŀlusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins i, així tendres, els fèiem en truitada.

L’Elvira hauria volgut acompanyar-me, però jo més m’estimava que ajudés a casa. Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesa. Parlant-ne amb la Delina me’n va dir una que em va deixar esglaiada.

Maria Barbal. Pedra de tartera. Barcelona: Columna, 2008, p. 85-87

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 6

Enunciat · Exercici 6, part 1
Text de l'enunciat

p j

3.1.2. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle. ☐ oració subordinada substantiva de complement directe ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom ☐ oració subordinada substantiva de subjecte ☐ construcció o clàusula d’infinitiu temporal

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 7

Enunciat · Exercici 7, part 1
Text de l'enunciat

p ( j )

3.1.4. La cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit. ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom ☐ complement agent

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 8

Enunciat · Exercici 8, part 1
Text de l'enunciat

p g

3.1.5. Va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació. ☐ subjecte ☐ atribut ☐ complement del nom ☐ complement o objecte indirecte

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 9

Enunciat comú · Exercici 9, part 1
Text de l'enunciat

1. Comprensió lectora [4 punts en total]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 1.1

Enunciat · Apartat 1.1, part 1
Text de l'enunciat

1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) Les carreretes i els moixernons es poden menjar tendres i assecats.

b) En anar a buscar bolets, la baixada era més difícil que la pujada.

c) On es feien més bolets era als prats.

d) Dessecats, els bolets perden pes però guanyen olor.

e) De vegades la protagonista feia una truita amb els bolets.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.2

Enunciat · Apartat 1.2, part 1
Text de l'enunciat

1.2. Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Provisió:

b) Recollir:

c) Petita:

d) Bullicioses:

e) Preferia:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.3

Enunciat · Apartat 1.3, part 1
Text de l'enunciat

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres»:

b) «¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes?»:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.4

Enunciat · Apartat 1.4, part 1
Text de l'enunciat

1.4. Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què a la narradora li agradava anar a buscar bolets i per què ho feia.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.5

Enunciat · Apartat 1.5, part 1
Text de l'enunciat

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

d l l l l d f

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.5.1

Enunciat · Apartat 1.5.1, part 1
Text de l'enunciat

q

1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Natàlia es vol desfer dels coloms a l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 2.2

Enunciat · Apartat 2.2, part 1 Enunciat · Apartat 2.2, part 2
Text de l'enunciat

2.2. La narradora té una filla, que es diu Elvira i que apareix esmentada en el darrer paràgraf del text. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre què devia explicar la Delina a la narradora sobre l’Elvira que va deixar-la esglaiada.

OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d’un producte d’aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s’ha produït una carn per al consum públic i no se n’ha aprovat la comercialització en cap país, els primers productes estan molt avançats i seran, probablement, derivats de carn picada. Un objectiu a llarg termini és l’obtenció de teixit muscular completament desenvolupat.

Entenem com a carn el teixit muscular que forma part de l’estructura d’un animal. La carn artificial o carn conreada, també coneguda com a carn in vitro o carn de laboratori, és la que no prové directament del cos d’un animal (és a dir, que com a òrgan muscular mai no ha format part d’un animal), sinó que prové del cultiu de cèŀlules musculars que n’han estat extretes prèviament.

La carn conreada no s’ha de confondre amb la carn d’imitació o carn vegetal, que és un producte vegetarià elaborat a partir de proteïna vegetal (soia, quinoa, pèsols, blat…). Actualment, diversos projectes intenten conrear aquest tipus de carn experimentalment. Cal tenir present, però, l’enorme dificultat d’obtenir un producte que s’assembli a la carn convencional pel que fa a les seves propietats organolèptiques, ja que molts compostos que s’acumulen en el múscul no es produeixen en aquest òrgan, sinó que deriven de components de l’alimentació de l’animal que han estat digerits i modificats per òrgans no musculars. Tret que s’afegeixin específicament al medi de cultiu i que siguin assimilats per les cèŀlules, aquests compostos estarien absents en la carn conreada i influirien en els processos que en determinen tant el sabor, la textura i el color com els aspectes nutricionals. També caldria tenir en compte que, després que l’animal és sacrificat, una sèrie de reaccions químiques donen a la carn certes propietats pel que fa a la formació de precursors de sabor.

El procés de desenvolupar carn in vitro implica extreure cèŀlules mare i aplicar una proteïna que ajudi les cèŀlules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Després d’obtenir les primeres cèŀlules ja no es necessiten més animals, com succeeix amb la producció de cultius de iogurt.

La producció artificial de carn crea un enorme debat ètic i moral amb importants repercussions econòmiques i socials. D’una banda, no s’ha investigat prou si la ingesta d’un producte basat en la multiplicació ceŀlular accelerada pot tenir riscos per a la salut. De l’altra, els defensors dels drets dels animals estan a favor de la producció de carn conreada perquè no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Gràcies a aquest producte, no caldria criar animals de manera extensiva per poder fer front a la demanda actual de carn. Així, es reduiria la matança d’animals per al consum, ja que no seria necessari criar-los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment.

El cultiu in vitro de la carn sembla que, en un futur no gaire llunyà, pot obrir un nou horitzó en l’alimentació i, a més a més, pot esdevenir un incentiu per a altres sectors alimentaris com ara el de la fruita o el peix.

Adaptació feta a partir del text de Marc Gil. «La carn artificial (I) i (II)».

Diari d’Andorra [en línia] (22 i 27 setembre 2021)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 11

Enunciat comú · Exercici 11, part 1
Text de l'enunciat

1. Comprensió lectora [4 punts en total] d ll

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 1.1

Enunciat · Apartat 1.1, part 1
Text de l'enunciat

p [ p ] 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader Fals

a) La carn artificial és igual que la carn vegetal.

b) El projecte de creació de carn artificial és molt recent.

c) La carn artificial deriva de cèŀlules musculars.

d) Les investigacions avalen que el consum de carn artificial no suposa cap risc per a la salut.

e) La producció de carn artificial pot resoldre els problemes de la demanda i el consum de carn.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.2

Enunciat · Apartat 1.2, part 1
Text de l'enunciat

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

a) Habitual, tradicional:

b) Digerits, absorbits:

c) Característiques, particularitats:

d) Efectes, conseqüències:

e) Estímul, aŀlicient:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.3

Enunciat · Apartat 1.3, part 1
Text de l'enunciat

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble.

a) «Què és la carn artificial i com es produeix? La idea d’un producte d’aquest tipus va arribar a la indústria alimentària ja fa molt de temps. Encara que no s’ha produït una carn per al consum públic i no se n’ha aprovat la comercialització en cap país»:

b) «Així, es reduiria la matança d’animals per al consum, ja que no seria necessari criar-los i engreixar-los per sacrificar-los posteriorment»:

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.4

Enunciat · Apartat 1.4, part 1
Text de l'enunciat

1.4. Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què és difícil l’obtenció de la carn artificial.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.5

Enunciat · Apartat 1.5, part 1
Text de l'enunciat

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs.

d l l l

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 1.5.1

Enunciat · Apartat 1.5.1, part 1
Text de l'enunciat

q

1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Cecília es contraposa a en Vergés en l’obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 2.2

Enunciat · Apartat 2.2, part 1 Enunciat · Apartat 2.2, part 2
Text de l'enunciat

2.2. En el text s’explica el projecte de crear carn artificial, el qual podria afectar altres sectors de l’alimentació, com ara al de la fruita o el peix. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu arguments a favor i en contra de produir aliments artificials per al consum.

PART COMUNA

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 13

Enunciat comú · Exercici 13, part 1
Text de l'enunciat

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat 3.1

Enunciat · Apartat 3.1, part 1
Text de l'enunciat

3.1. Indiqueu l’anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.1.1

Enunciat · Apartat 3.1.1, part 1
Text de l'enunciat

3.1.1. Encara que no s’ha produït una carn per al consum públic i no se n’ha aprovat la comercialització en cap país, els primers productes estan molt avançats i seran, probablement, derivats de carn picada. ☐ oració subordinada adverbial temporal ☐ oració subordinada adverbial causal ☐ oració subordinada adverbial concessiva ☐ oració subordinada adverbial consecutiva

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.1.2

Enunciat · Apartat 3.1.2, part 1
Text de l'enunciat

3.1.2. Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesa. ☐ complement del nom ☐ complement o objecte indirecte ☐ subjecte ☐ complement circumstancial (o adjunt)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.1.4

Enunciat · Apartat 3.1.4, part 1
Text de l'enunciat

p

3.1.4. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze. ☐ subjecte ☐ atribut ☐ complement del nom ☐ complement o objecte directe

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.2

Enunciat · Apartat 3.2, part 1
Text de l'enunciat

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis.

a) No sabia _____________ li havia contestat tan malament; potser era

_____________ havia perdut la paciència. (per què / perquè)

b) Que veus _____________? No, amb el llum apagat no hi veig _____________.

( gens / res)

c) Que tens _____________ feina? No, però ahir en vaig tenir _____________.

(massa / gaire)

d) —No he escrit _____________ tres ratlles. —D’acord, _____________ tens més inspiració deixa-ho així. (si no / sinó)

e) No vaig tenir _____________ de temps com hauria volgut, i el treball no em va sortir _____________ bé com esperava. (tant / tan)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.3

Enunciat · Apartat 3.3, part 1
Text de l'enunciat

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques.

a) No l’ha deixat parlar. L’ha _____________ (interrompre) un munt de vegades.

b) Si tu _____________ (saber) el temps que fa que l’espero…

c) Aquest gos _____________ (grunyir) molt sovint, sobretot quan el vols acariciar.

d) Cal que els usuaris _____________ el seu consentiment per fer públiques les seves dades personals (donar).

e) Els estels _____________ (lluir) molt quan el cel està serè.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.4

Enunciat · Apartat 3.4, part 1
Text de l'enunciat

3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. El comte i la comtessa van convidar els marquesos a passar el cap de setmana amb ells, a la casa d’estiueig que tenen a la vora de Palafrugell.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Apartat 3.5

Enunciat · Apartat 3.5, part 1 Enunciat · Apartat 3.5, part 2
Text de l'enunciat

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) En sentir aquell soroll desagradable i desconegut, l’oïda se li va

________________. (agut)

b) És un home molt ________________. No el fan enrere les adversitats. (coratge)

c) En saber la mala notícia va ________________ i acabà marejant-se. (pàŀlid)

d) La millora de la situació va permetre la ________________ de les mesures.

(flexible)

e) És una dona que sempre obra amb ________________ de consciència. (recte)

Espai per etiquete s

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest apartat

Exercici 14

Enunciat · Exercici 14, part 1
Text de l'enunciat

p ( j )

3.1.3. Cal tenir present, però, l’enorme dificultat d’obtenir un producte que s’assembli a la carn convencional. ☐ oració subordinada substantiva de complement directe ☐ oració subordinada adjectiva o de relatiu de complement del nom ☐ oració subordinada substantiva de subjecte ☐ construcció o clàusula d’infinitiu temporal

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici

Exercici 15

Enunciat · Exercici 15, part 1
Text de l'enunciat

p j

3.1.5. Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar. ☐ complement de règim (o preposicional) ☐ complement circumstancial (o adjunt) ☐ complement del nom ☐ complement agent

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Enllaç permanent d'aquest exercici