Apartat 2.2 · Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria ordinària

2.2. El fragment que heu llegit, narrat per Joe Galàxia, es tanca amb les paraules següents: «Ara arribem a la part més esfereïdora». Basant-vos en el que es diu en el text, escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quin és l’episodi esfereïdor que imagineu que devia haver succeït.

OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

El llançament el 1957 del primer satèŀlit artificial, l’Sputnik 1, per part de la Unió Soviètica va accelerar la cursa espacial dels Estats Units, que el van interpretar com una amenaça, i va acabar derivant en la creació de la NASA, la qual va desenvolupar diversos programes espacials —com el Mercury i el Gemini— amb l’objectiu de posar un peu a la Lluna abans del 1970, un compromís adquirit pel president John Fitzgerald Kennedy. Estava en joc el prestigi dels Estats Units, sobretot des que la Unió Soviètica va posar en òrbita, l’abril del 1961, Iuri Gagarin, el primer home que va viatjar a l’espai.

La missió lunar Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna. Els sis primers vols del programa Apollo van ser llançaments de prova no tripulats i l’Apollo 11 va ser la cinquena missió tripulada del programa. Tot i la seva forta càrrega simbòlica, tenia un abast científic limitat. Els astronautes hi van recollir roques lunars, hi van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna i hi van deixar un sismògraf per mesurar possibles moviments sísmics. L’emblema de la missió era una àguila amb el cap blanc, l’au nacional dels Estats Units, i una branca d’olivera a les urpes. I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle.

La tripulació de l’Apollo 11 la formaven el comandant de la missió, Neil Armstrong, de trentavuit anys —civil, tot i que veterà de la guerra de Corea—, i dos pilots militars, Buzz Aldrin, de trenta-nou anys i pilot de la missió lunar, i Michael Collins, de trenta-vuit anys i pilot del mòdul de comandament. Tots tres havien sigut la tripulació de reserva de l’Apollo 8. Tenien personalitats molt diferents. Armstrong era força reservat i defugia el paper de protagonista, i estava més interessat en els aspectes tècnics del viatge que en la seva transcendència històrica, tot i que va pronunciar una frase per a la posteritat: «És un petit pas per a un home però un gran salt per a la humanitat». Doctorat pel MIT, Aldrin tenia una mentalitat analítica i científica i li va tocar ser el segon home a deixar la seva petjada sobre la Lluna. Michael Collins, que va ser l’únic que no va caminar sobre la superfície lunar perquè es va quedar al mòdul de comandament, orbitant la Lluna, va ser a qui menys atenció van prestar els mitjans de comunicació.

2 hores i 17 minuts, és a dir, 137 minuts: aquest és el temps que Neil Armstrong va estar sobre la Lluna. Buzz Aldrin, el segon home que va trepitjar-la, s’hi va estar 1 hora i 49 minuts. El rècord el té Eugene Cernan, astronauta de l’última missió lunar, l’Apollo 17, que s’hi va estar 22 hores i 4 minuts. Quan el mòdul lunar de l’Apollo 11 va aterrar a la Lluna sobre la plana coneguda com a Mare Tranquillitatis (mar de la Tranquiŀlitat), començava a clarejar.

L’arribada de l’home a la Lluna es pot considerar el primer espectacle global, i va congregar a tot el món cinc-cents trenta milions d’espectadors davant del televisor per veure un borrós Neil Armstrong en blanc i negre posant un peu sobre la Lluna.

Adaptació feta a partir del text de Lara Bonilla. «Fins a la Lluna i més enllà».

Ara [en línia] (15 juliol 2019)

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.