Apartat 2.1 · Llengua catalana i literatura 2025, convocatòria ordinària

2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, 1 que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí 5 obert i sens entranyes que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar* les fulles i sent pujar la saba, 10 i m’aida a esperar l’hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca: sens jo, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per plànyer lo que de mi s’és mort.

* brostar: ‘brotar’.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.