Apartat c) · Literatura catalana 2023, convocatòria ordinària
Enunciat comú de l'exercici 11
Text de l'enunciat
b) El significat i la funció de les veus de la terra .
c) La identificació d’Arnau amb els elements de la naturalesa, en relació amb el vitalisme i la filosofia de Nietzsche.
[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]
VI
Totes les veus de la terra aclamen el comte Arnau perquè de la fosca prova ha sortit tan triomfant. 5 —Fill de la terra, —fill de la terra, comte l’Arnau, ara demana, —ara demana: què no podràs? —Viure, viure, viure sempre: 10 no voldria morir mai; ser com roure que s’arrela i obre la copa en l’espai. —Els roures viuen i viuen, pro també compten els anys. 15 —Doncs, vull ser la roca immòbil entre sols i temporals. —La roca viu sense viure, que res la penetra mai. —Doncs, la mar somovedora 20 que a tot s’obre i dona pas. —La mar s’està tota sola, i tu vas acompanyat. —Doncs, ser l’aire quan l’inflama la llum del sol immortal. 25 —Pro l’aire ni el sol no estimen ni senten l’eternitat.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Mostra la solució
Solució encara no disponible. Obre la solució oficial (PDF).
