←

Exercici 5 · Literatura catalana 2024, convocatòria ordinària

Enunciat, part 1
Text de l'enunciat

1. Comenteu aquest fragment de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Apartat a)

Enunciat · Apartat a), part 1
Text de l'enunciat

)

a) La situació del fragment en l’argument de la noveŀla.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Apartat b)

Enunciat · Apartat b), part 1
Text de l'enunciat

) g g

b) L’oposició entre els dos personatges femenins.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Apartat c)

Enunciat · Apartat c), part 1 Enunciat · Apartat c), part 2
Text de l'enunciat

) p p g

c) El punt de vista narratiu.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

La Teresa se’n va sense fer soroll. La seva mà resseca, de senyora que no desdenya de feinejar com una minyona, mà de verge de quaranta anys, gira el pestell i tanca darrere seu amb suavitat conventual.

Tot just és a la part de fora que dubta un segon, i s’ajup a mirar pel forat del pany. Veu 5 la Laura dreta al mig de la cambra, que ha començat a llevar-se el vestit. A la lluna del mirall, sota les irradiacions de la llum, compareix la nuesa rosada de la forastera, dins la lleu guarda de les robes íntimes, brodades, talment com la Teresa no hauria pogut sospitar-ne l’existència, ni menys que hi hagués cap dona prou poc escrupolosa per a vestir-s’hi. S’abriga amb les flonjors del barnús tebi, com si sortís del bany, i es contempla al mirall. El somriure li 10 torna al llavi quan fa lluir el brillant de l’anell, a la manera d’una alosa encisada. Es posa la mà al pit, decanta el cap i s’estufa el cabell.

La Teresa ja en té prou. Es redreça, la boca contreta i la mà closa sobre el pit cast que no ha rebut mai el contacte del sol i ben poc de l’aigua.

[Podeu continuar escrivint a partir de la pàgina 9.]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

Mostra la solució

Solució encara no emparellada. Obre la solució oficial (PDF).

Veure l'examen sencer Document oficial