Apartat 2.2 · Literatura catalana 2025, convocatòria incidències

2.2. Segons el text 1, la figura de la bruixa en l’obra de Marçal, tot i basar-se en la imatgeria popular, experimenta un capgirament simbòlic. Justifiqueu amb dos passatges del poema (text 2) aquesta revalorització de la figura de la bruixa de què parla el text 1.

Text 1 Text 2 L’obra poètica de Maria-Mercè Marçal Bruixa de dol

L’autora [Marçal] revaloritza elements Avui, sabeu? Les fades i les bruixes s’estimen. associats a la feminitat (el cos, la natura, Han canviat entre elles escombres i varetes. l’oralitat, les cançons, la tradició popular) I amb cucurull de nit i tarot de poetes i efectua una sèrie de capgiraments simendevinen l’enllà, on les ombres s’animen. bòlics, el més destacat dels quals és el de la figura de la bruixa, ressignificada positiva- És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs ment. […] Reflectides dins la tradició oral i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella. i la literatura com a bonyegudes, plenes de Han ofert al no-res foc de cera d’abella berrugues i prestes a fer el mal, les bruii han aviat libèŀlules per desxifrar-ne el traç. xes són reivindicades per l’autora en tant que dones indòcils i rebels, maltractades Davallen a la plaça en revessa processó, injustament per la societat androcèntrica a com la serp cargolada entorn de la pomera, causa de la seva negativa a subordinar-se i enceten una dansa, de punta i de taló. a l’ordre establert. Marçal no transforma la imatgeria popular de les bruixes, que en els Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera, seus versos mantenen l’escombra que les esbalaïda veig que venen cap a mi caracteritza i es reuneixen al voltant del foc i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí. on dansen sota la lluna, sinó la mirada que habitualment es projecta sobre elles.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.