Apartat 3.5 · Llengua catalana i literatura 2023, convocatòria ordinària

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs o substantius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis.

a) Van arribar al restaurant, i es van _____________ tot seguit. (taula)

b) Té una absoluta _____________ per a prendre decisions. (inepte)

c) Va actuar amb _____________ i al final va aconseguir el seu propòsit. (perseverar)

d) La _____________ d’aquest llibre és molt acurada. (imprimir)

e) Tot i que sovint s’_____________ de la seva germana, mai no ho va arribar a demostrar. (gelós)

Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés

Proves d’accés a la universitat

Llengua catalana i literatura

Sèrie 5

Quadre de tria d'opció

2023

Ubicació del tribunal ..................................................................................

Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de l’alumne/a

Qualificació TR

1. Comprensió lectora

1.1

1.2

1.3

1.4

1.5

2. Expressió escrita

2.1

2.2

3. Reflexió lingüística

3.1

3.2

3.3

3.4

3.5

Suma de notes parcials

Descompte per faltes

Total

Qualificació final

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

La prova consta de tres parts: 1) comprensió lectora, 2) expressió escrita i 3) reflexió lingüística. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A més, heu de fer la part 3, que és comuna a totes dues opcions.

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Primavera i tardor, quan ha plogut prou i el sol ha escalfat, neixen a corrua, als prats, dues classes de bolets bons per menjar. Els uns són de color terra, d’aparença fràgil, amb la tija llarga i dreta i un barretet de paraigua que té per sota un llibre espès de fulls. Els altres són blancs i molt aclofats a primer cop d’ull; tenen la tija curta i gruixuda i el llibre és de color torrat. Carreretes i moixarrons són molt valorats per menjar-los tendres i, també, tots dos es deixen assecar en porgadors i són una preciosa reserva per a l’hivern quan no n’hi ha. Secs, perden en gran part l’olor i el pes. Un sol grapadet dóna un gust exceŀlent a l’arròs o a qualsevol guisat de conill, de pollastre o de carn.

Pels prats de vora el poble se’n feien, sobretot carreretes, però no en gran quantitat; quan anàvem a aviar o a girar l’aigua al tros, cadascú aprofitava per fer les dels seus prats. Però per tenir-ne tot l’any calia fer una sortida d’un dia.

Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del Jaume, l’Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres. El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.

Jo m’havia trobat abans amb la Delina i havíem arreplegat dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la berena. Pa amb pernil. D’aigua, massa que en trobaríem.

Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per xerrar, però, quan va començar la pujada, aviat es van parar les llengües per no quedar sense alè.

M’agradava aquella sortida perquè em sentia enmig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la iŀlusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins i, així tendres, els fèiem en truitada.

L’Elvira hauria volgut acompanyar-me, però jo més m’estimava que ajudés a casa. Era una doneta; només els maleïts gelos li trencaven la dolcesa. Parlant-ne amb la Delina me’n va dir una que em va deixar esglaiada.

Maria Barbal. Pedra de tartera. Barcelona: Columna, 2008, p. 85-87

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.