Apartat 2.1 · Llengua catalana i literatura 2025, convocatòria extraordinària
Enunciat comú de l'exercici 6
Text de l'enunciat
2.1. Llegiu el poema següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.
Cançoneta incerta
Aquest camí tan fi, tan fi, 1 qui sap on mena? És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, 5 diu: —Vine, vine—. Però: —No passis! —diu un vel de teranyina.
Serà drecera del gosat, rossola¹ ingrata, 10 o bé un camí d’enamorat, colgat de mata? És un recer per a adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, tan fi, 15 qui sap on mena?
Qui sap si trist o somrient acull son hoste? Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta?² 20 Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I és camí incert cada camí, n’és cada vida.
1. rossola: ‘lloc pelat i lliscós en un terreny que fa pendent’. 2. brosta: ‘fullatge’.
Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.
Mostra la solució
Solució encara no disponible. Obre la solució oficial (PDF).
