Exercici 6 · Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria extraordinària

2.1. Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Un pedagog anglès ha manifestat ara de poc la temença que el tipu del gentleman tendeixi a la desaparició dins la societat britànica; i ha arribat a dir que el nom mateix podria ser desconegut, passades unes quantes generacions. Fora una viva llàstima, certament, i els gustadors de la bellesa moral sobre la terra no tindrien llàgrimes per a plorar-ho. El gentleman, com a figura social, és avui el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca. El culte a l’honor, barrejat amb una múltiple i meravellosa actitud enfront de la vida, fan encara d’aquella figura un producte humà superior, que, introduït en qualsevol ambient, no pot menys d’asserenar-lo i com purificar-lo. I penso que el dia en què, consumant-se la desaparició anunciada, arribés a morir l’últim gentleman de l’Anglaterra, el Reialme se n’empobrirà tant com si hagués vingut a faltar-li el carbó. El melancòlic vaticinador dona la culpa de tal desditxa a la democratització de l’ensenyança anglesa, que tendeix a fer descendir els establiments superiors al nivell de les Escoles del Board*… Si això fos cert, no deixaria d’ésser ben trist. No tan trista —perquè en aquestes els fora més fàcil i menys dolorós esmenar la cosa— resulta l’opinió que atribueix la decadència, més que a les tendències a la igualtat, manifestades en els establiments superiors anglesos, a les tendències a l’utilitarisme, dominades massa sovint en sos programes i en sos mètodes. La igualtat ha volgut lograr-se rebaixant el nivell, en lloc de procurar que tots s’elevessin a l’eminent nivell d’algun dia. I així la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant l’ensinistrament de les aptituds immediatament utilitzables… I els educadors han tingut la imprudència de seguir la corrent, sense treure compte de com el cultiu del caràcter s’hi malmetia… I ha resultat que, a conseqüència de no saber tant grec, els gentlemen d’avui no són ja tan gentlemen. La cultura de les «humanitats» no pot ésser reemplaçada amb res. I mil veus demanen avui que a ella es torni per a conjurar aquell risc —perquè els exquisits productes de la selecció humana no manquin al món, i hi puguin complir la seva missió cavalleresca de vindicar-hi contínuament els drets de l’espiritualitat i del gust.

* Escoles del Board: ‘escoles per als infants amb pocs recursos’. Eugeni d’Ors. «El gentleman». A: Glosari (glosa de l’11 de març de 1909). Barcelona: Edicions 62, 1982. MOLC, p. 85-86

[Text actualitzat ortogràficament i gramaticalment, sense modificar el lèxic original]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.1.1. Amb quin pseudònim va signar Eugeni d’Ors el seu Glosari?

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.1.2. Quina és la causa, segons el pedagog anglès, de la decadència de la figura del gentleman anglès? Per què? Amb què compara Eugeni d’Ors aquesta pèrdua?

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.

2.1.3. Quines característiques atribueix Eugeni d’Ors al gentleman?

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.