Apartat 2.1 · Llengua catalana i literatura 2026, convocatòria extraordinària

2.1. Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades a continuació.

Un pedagog anglès ha manifestat ara de poc la temença que el tipu del gentleman tendeixi a la desaparició dins la societat britànica; i ha arribat a dir que el nom mateix podria ser desconegut, passades unes quantes generacions. Fora una viva llàstima, certament, i els gustadors de la bellesa moral sobre la terra no tindrien llàgrimes per a plorar-ho. El gentleman, com a figura social, és avui el reste més exquisit de la vella distinció cavalleresca. El culte a l’honor, barrejat amb una múltiple i meravellosa actitud enfront de la vida, fan encara d’aquella figura un producte humà superior, que, introduït en qualsevol ambient, no pot menys d’asserenar-lo i com purificar-lo. I penso que el dia en què, consumant-se la desaparició anunciada, arribés a morir l’últim gentleman de l’Anglaterra, el Reialme se n’empobrirà tant com si hagués vingut a faltar-li el carbó. El melancòlic vaticinador dona la culpa de tal desditxa a la democratització de l’ensenyança anglesa, que tendeix a fer descendir els establiments superiors al nivell de les Escoles del Board*… Si això fos cert, no deixaria d’ésser ben trist. No tan trista —perquè en aquestes els fora més fàcil i menys dolorós esmenar la cosa— resulta l’opinió que atribueix la decadència, més que a les tendències a la igualtat, manifestades en els establiments superiors anglesos, a les tendències a l’utilitarisme, dominades massa sovint en sos programes i en sos mètodes. La igualtat ha volgut lograr-se rebaixant el nivell, en lloc de procurar que tots s’elevessin a l’eminent nivell d’algun dia. I així la cultura literària ha minvat, a mida que anava dominant l’ensinistrament de les aptituds immediatament utilitzables… I els educadors han tingut la imprudència de seguir la corrent, sense treure compte de com el cultiu del caràcter s’hi malmetia… I ha resultat que, a conseqüència de no saber tant grec, els gentlemen d’avui no són ja tan gentlemen. La cultura de les «humanitats» no pot ésser reemplaçada amb res. I mil veus demanen avui que a ella es torni per a conjurar aquell risc —perquè els exquisits productes de la selecció humana no manquin al món, i hi puguin complir la seva missió cavalleresca de vindicar-hi contínuament els drets de l’espiritualitat i del gust.

* Escoles del Board: ‘escoles per als infants amb pocs recursos’. Eugeni d’Ors. «El gentleman». A: Glosari (glosa de l’11 de març de 1909). Barcelona: Edicions 62, 1982. MOLC, p. 85-86

[Text actualitzat ortogràficament i gramaticalment, sense modificar el lèxic original]

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.