Apartat 2.2 · Literatura catalana 2026, convocatòria incidències

2.2. En el poema «Mester d’amor» (text 1) hi apareix clarament el tòpic del carpe diem. Argumenteu-ho amb dos versos d’aquest poema i compareu-los amb l’últim vers de «Visca l’amor» (text 2).

Text 1 Text 2 Mester d’amor Visca l’amor

Si en saps el pler no estalviïs el bes Visca l’amor que m’ha donat l’amiga que el goig d’amar no comporta mesura. fresca i polida com un maig content! Deixa’t besar, i tu besa després Visca l’amor que és sempre als llavis que l’amor perdura. l’he cridada i venia —tota era blanca com un glop de llet. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada; Visca l’amor que Ella també es delia: deixa’t besar —sacrifici fervent— com més roent més fidel la besada. visca l’amor: la volia i l’he pres. Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig en ta galta? Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, amant o amada —la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire* el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa’t besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada.

* veire: ‘got’.

Tret automàticament del PDF oficial: les fórmules es veuen bé a la imatge.